Cor de Teatre: fita i emoció dels 25 anys

Tot comença amb una copa de cava davant d’una catifa vermella a l’exterior de la Factoria d’Arts Escèniques de Banyoles, amb un piano de cua que el noi de les mudances acaba de descarregar mentre els protagonistes dels 25 anys de Cor de Teatre es fan pregar. És un inici que beu de les fonts del teatre de carrer i amb l’humor del clown Pere Hosta com a mestre de cerimònies. I s’acaba amb un petit cabaret, muntat a la sala petita de la Factoria: un ambient que predisposa a continuar la festa d’una altra manera, amb abraçades, cerveses i cançons.

Les quatre funcions, amb entrades exhaurides, de la gran festa d’aniversari, La Gala, de Cor de Teatre, han estat un gran retrobament. El de l’extensa família de la companyia banyolina que ha aconseguit la seva essència en la veu i en el gest. Però sense la capacitat d’emocionar, ni la veu ni el gest no serien res. Perquè tant el repertori polifònic com la seva execució pot ser excelsa –El testament d’Amèlia o el Nessum Dorma–, però cal que quelcom es remogui per dins, una pulsió interior que s’inicia amb Perfect day i continua amb el With or without you, cançons que ja predisposen al sentimentalisme, al record, al motor que tot ho desencalla. I va arribar el moment de clímax de La Gala quan exmembres de Cor de Teatre, dissimulats entre el públic però vestint de negre, el color de les grans nits, es van afegir a la “família” que un dia van escollir. Van ser dues hores de gala amb una mirada retrospectiva als espectacles, pilars de Cor de Teatre, com Allegro, Operetta i Troia, compartint escenari alhora, però també a altres obres com ara Scrooge i Ombres i llum. Miren el passat amb orgull però també afronten el futur amb la participació de les veus blanques, dels alumnes de l’escola de formació. La Gala va ser efímera, com ho és la felicitat de desembolicar un regal, pensada per donar les gràcies però sobretot per marcar una fita en el camí, el dels 25 anys.