El que va començar com un únic concert de reunió al Primavera Sound 2022, després d’una dècada de silenci, s’ha convertit en una gira de grans festivals i en un nou disc, Un minut estroboscòpica (2022), que obre les portes a la continuïtat d’ Antònia Font . De fet, el grup mallorquí tancarà la seva actual gira aquest dissabte, al Palau de Fires de Girona, dins del festival Temporada Alta , però ja ha anunciat una gira per teatres i auditoris dels Països Catalans durant el 2024, que de moment inclou setze concerts, des del 26 de gener a Sant Cugat del Vallès fins al 14 de desembre a l’Auditori de Girona, passant per Barcelona (Palau de la Música), Palma i festivals com ara Porta Ferrada. Les entrades sortiran a la venda el 3 d’octubre a les 11 del matí. A més, Oliver llança aquest divendres un nou single i videoclip, Siento Feelings, com avançament del seu nou àlbum, Electronic Devices, que sortirà el 6 d’octubre. Parlem amb ell.
Per què una altra gira?
Perquè la que acabem ara se’ns ha fet curta. Ens vam autolimitar a una desena de concerts perquè alguns membres del grup tenien altres compromisos de feina i família.
Com valoreu la gira que acaba?
Hem fet pocs concerts, però grossos. I hem treballat molt còmodes amb la producció i l’equip tècnic, perquè les condicions han estat molt millors que en l’etapa anterior. Hi havia molta gent implicada i nosaltres només ens havíem de preocupar de tocar. Això no ho havíem experimentat mai!
Sembla mentida, perquè ja estàveu a la primera divisió de la música en català.
En realitat, a Catalunya només hi havia quatre grups amb aquests mitjans. No era el nostre cas. Ara qualsevol grup que acaba de començar es queixa de la precarietat, però si haguessin viscut els primers anys d’Antònia Font sí que sabrien el que és realment la precarietat. Com puja la joventut! [riu]
Sou un grup encara de guitarres, baix, bateria i teclats, però l’últim disc no ho reflecteix.
Els discos els produeixo jo, tot i que evidentment tots els membres del grup hi participen, però el règim tradicional d’assajos perquè vagin sortint les cançons ja no ens serveix. La formació clàssica no és una cosa que em desagradi, però en realitat el format de banda que tinguis és igual: el que importen són la música i les idees, la imaginació sense límits.
En directe, però, funcioneu més com un grup de tota la vida.
En els festivals, la majoria d’actuacions van a càrrec de dues o tres persones i el gruix està gravat. Què vols que et digui... Antònia Font, per bé o per mal, segueix tocant en directe.
Se sent identificat amb el rock com a cultura o tradició?
En absolut, gens identificat, zero. No m’ha interessat mai indagar en les arrels del rock, el blues i tot plegat. A mi em resulta tan aliè el folk nord-americà com ho seria el fandango mallorquí a Nova Orleans. Com diu Quimi Portet, si en comptes dels anglosaxons ens haguessin conquerit culturalment els tirolesos, ara aniríem vestits com ells, amb barrets i elàstics, no amb jupes de cuir.
Ara publica disc nou i inicia gira en solitari, més la d’Antònia Font. Molta feina, no?
La gent normalment treballa cada dia i a mi m’encanta anar a treballar. La meva és una feina difícil, però gens avorrida. És difícil convèncer la gent que el que estàs fent és interessant i val la pena pagar una entrada, però això també és estimulant. De fet, la meva gran por és l’avorriment i la monotonia. Faig moltes coses en formats diferents, des de tot sol al portaavions que ara és Antònia Font i que no pot amarrar a qualsevol banda. I mai no hi ha cap garantia d’èxit, però aquesta incertesa també m’excita. Ja ho veus, em va la marxa! [riu].
Prepareu un concert diferent o especial per a la cloenda de la gira a Girona?
No, tocarem la llista de temes que hem anat fent durant la gira i que només ha variat en funció del temps que ens donaven a cada festival. És una producció molt complexa, en què tot està programat i hi ha un petit videoclip previst per a cada cançó, així que és molt difícil canviar res del guió previst.
Això serà diferent durant la nova gira de teatres i auditoris?
Serà més flexible: potser no variarà molt el repertori d’un concert a l’altre, però tot serà més proper, començant pel públic, i hi haurà més interacció.
Treballeu en cançons noves?
D’això encara no n’hem parlat. Crec que ara la gent té més ganes d’escoltar Antònia Font que de cançons noves.