art
La col·lecció Casacuberta obre seu al Gòtic
L’antic hospital de clergues pobres de Sant Sever, al carrer de la Palla, serà la seu de la col·lecció Casacuberta Marsans, formada per unes 200 obres principalment d’art medieval de la Corona d’Aragó i de pintura de finals del segle XIX i principi del XX. La família Casacuberta fa temps que prepara amb molta discreció aquest projecte museístic que estarà enllestit al febrer o al març de l’any que ve. De moment, no obrirà les portes al públic i només serà accessible amb visites concertades per als especialistes.
El matrimoni Fernando Casacuberta i Coty Marsans i un dels seus fills, Ignacio, han participat aquest divendres en la dotzena Jornada Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus al Palau Maricel de Sitges per fer la primera presentació pública dels seus fons artístics, força desconeguts i d’una enorme rellevància. Ignacio Casacuberta ha explicat els inicis tardans de la col·lecció. “Els meus pares sempre havien tingut ganes de col·leccionar, però no van començar fins que ja tenien més de 40 anys.” No pertanyen a cap llinatge col·leccionista però tot d’una van tenir clar quins eren els seus interessos. “Han seguit el seu gust personal, mai els cànons comercials.”
Casacuberta fill ha dividit en tres els estadis pels quals ha passat la col·lecció, construïda en poc més de vint anys. “En una primera fase, els meus pares es van centrar en pintura del segle XX, sobretot catalana i basca i vinculada a la cruesa i el dramatisme de l’Espanya negra”, representada en noms com Darío de Regoyos, José Gutiérrez Solana o Joaquim Mir. Al cap d’un temps, la parella va sumar el llegat medieval a la seva llista de prioritats i més recentment també s’han obert a la pintura barroca espanyola. “Casacuberta és un col·leccionista amb molt criteri i sensibilitat per les peces d’altíssima qualitat; sovint són obres emigrades i que ell en comprar-les repatria a Catalunya”, remarca la historiadora de l’art Nadia Hernández, assessora de la col·lecció. Hernández posa com a exemple l’adquisició recent d’una taula del cercle de seguidors de Lluís Borrassà, probablement procedent del monestir de Santes Creus, que estava a Gènova.
Aquesta pintura serà restaurada i estudiada per afinar l’atribució. És una altra particularitat de la col·lecció: “El compromís amb la investigació per obtenir un coneixement profund de cada peça”, remarca Cèlia Querol, coordinadora de la col·lecció. La “professionalització” del conjunt artístic és el tercer estadi al qual ha arribat la passió dels Casacuberta. El treball de recerca el desenvolupen amb un equip de col·laboradors “permanent i transversal” que també gestiona dipòsits i préstecs a institucions museístiques públiques. La seva voluntat per visibilitzar les obres que posseeixen ara es desplegarà amb més intensitat en l’espai del carrer de la Palla. I les compres continuaran, però en cap cas per un desig d’acumular per acumular. “Només si són peces que milloren la col·lecció”, anota Ignacio Casacuberta. Querol hi afegeix que la política de compres no es regeix per les firmes sinó per les obres més significatives d’aquestes firmes, sigui un retrat que feu, als anys vint, Dalí de la seva germana Anna Maria o sigui Plensa amb treballs de primera època, més apreciats pels entesos que la seva producció recent.
L’estudi d’arquitectura Garcés-de Seta-Bonet ha entomat la rehabilitació, ja culminada, de l’antic hospital de Sant Sever, que durant més de 500 anys va tenir un ús assistencial exclusivament per als sacerdots sense recursos i amb malalties mentals del bisbat de Barcelona. Fundat el 1412 per mossèn Jaume Aldomà, el centre va interrompre la seva activitat el 1925. Després de la Guerra Civil espanyola, l’immoble va alternar altres usos; per exemple, als baixos s’hi va instal·lar l’antiquari Agustín Mendoza. Però també es va anar degradant i l’abandó les últimes dècades del segle XX va fer perillar la conservació dels seus elements patrimonials, sent el més notable la façana d’estil renaixentista, del 1562, amb la singularíssima fornícula en forma de serliana. Ja al segle XXI, l’edifici, bé cultural d’interès local, es va començar a reformar per convertir-lo en un hotel de luxe, però les obres es van paralitzar el 2009, enterbolides per una denúncia de corrupció immobiliària.
Durant un llarg temps, el monument va estar tapat per una lona. La maledicció es va trencar en ser adquirit per la família Casacuberta, artífexs de la seva plena recuperació. Fernando Casacuberta se’l va començar a imaginar com a museu quan la col·lecció va sobrepassar l’àmbit domèstic. Amb la complicitat dels seus quatre fills, el projecte està a punt de ser una realitat. L’equipament ocuparà 600 metres quadrats, en tres plantes, repartits a les dependències de l’edifici primigeni, com ara l’església d’una sola nau, la capella, la sagristia i la cripta. Querol ha emfasitzat que la intervenció dels arquitectes ha estat molt curosa amb la memòria de l’antic hospital “per evocar els seus orígens.” Les parets encara estan despullades, però aviat s’iniciarà el muntatge d’una selecció de les obres.