Un Goig fora de temporada

Es parla molt de desestacionalitzar l’oferta de festivals de música a l’aire lliure, tradicionalment concentrats a l’estiu, però almenys fins ara eren pocs els valents que gosaven organitzar aquest tipus de festivals fora de temporada, bàsicament per la inestabilitat meteorològica i perquè, com a mínim a les nostres comarques i sobretot a la costa, sense estiuejants es redueix notablement el públic potencial d’aquests esdeveniments. Però encara queden valents, com ara Acqustic, que es presenta com “la comunicat de música independent, de músics independents a fans independents”. Acqustic ha organitzat aquest cap de setmana la primera edició del Goig Festival, que va començar dijous al majestuós castell de Cartellà (terme de Sant Gregori, Gironès) amb l’actuació de Blaumut com a cap de cartell, continua aquesta nit amb Ramon Mirabet i acabarà demà amb Els Pets. Cada dia hi ha també altres actuacions, tant a l’escenari principal com al del Village, amb les seves furgoteques i tot allò que necessita un festival com cal.

Sens dubte, un dels principals trets diferencials del nou festival, a part de fer-se a l’octubre, és l’emplaçament triat, presidit per l’impressionant castell de Cartellà, amb la seva mil·lenària història i un entorn idíl·lic amb pomers en els accessos al recinte, que et transporta a altres èpoques més naturals i tranquil·les, encara que et trobis a pocs minuts de la ciutat de Girona. Blaumut hi van actuar dijous precedits per Nira i Susi Abanades, dues artistes de la comunitat d’Acqustic. El grup barceloní va arribar al Goig en format acústic, dins la gira commemorativa del seu desè aniversari, amb un repertori que justament repassa aquesta dècada de cançons, i al qual van afegir algun extra com ara un tema d’aires medievals, recitat pel violinista Vassil Lambrinov com un apassionat joglar, justament per trobar-se al costat d’un castell amb masmorres incloses, com va destacar Lambrinov amb el seu característic sentit de l’humor, que sempre posa un bon contrapunt a la poètica generalment força transcendent de les cançons de Xavi de la Iglesia.

Va ser un concert tranquil i relaxat, com l’entorn, amb poc públic –unes 300 persones, amb cadires i taules que es retiraran en el concert d’Els Pets, a peu dret– i les condicions ideals per a un fan de Blaumut: els músics molt a prop, sense teló de fons i en un ambient més informal del que és habitual en un auditori convencional. A més, les parets del cartell es van convertir en una gran pantalla per a les projeccions del grup, com si fossin grans teranyines de llum sobre mil anys d’història.