Besalú es torna a omplir de llibres en el retorn de Liberisliber

Després d’aturar-se durant dos anys per desavinences amb l’administració, la fira Liberisliber recupera aquest cap de setmana els carrers i places de Besalú (la Garrotxa). Una setantena d’editorials –57 de les quals, catalanes– aprofiten aquesta plataforma per posar el seu catàleg a disposició dels lectors. “Tenim 65 editorials a les quals no hem hagut ni de trucar, i n’hi ha una trentena que s’han quedat en llista d’espera”, explica Miquel-Àngel Codes, director de Liberisliber, en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies.

Una de les onze editorials que participen per primer cop a Liberisliber és la barcelonina Chronos, que es dedica a llibres de ciència-ficció. El seu editor, Gonzalo Rodríguez, subratlla que el contacte tu a tu amb el lector permet “explicar de primera mà per què hem escollit els llibres, quina passió ens ha portat a publicar-lo, i poder ensenyar aquella part del catàleg que sabem que és difícil que es mantingui a les llibreries”.

La majoria dels segells de la Liberisliber són catalans, com ara Cal·lígraf, Ela Geminada, Gavarres, Periscopi, Pol·len o Sidillà. Però el renom de Liberisliber també arriba més enllà, amb tres de Madrid, dues del País Valencià i una de Navarra, el País Basc i Andalusia.

Tot i que Codes admet que en els darrers anys les editorials independents han guanyat presència, encara admet que hi ha feina a fer. “S’ha avançat moltíssim, però cal bregar per tenir aquest raconet d’atenció”, explica. I ho testifica un dels segells que des dels inicis són a Liberisliber, la figuerenca Cal·lígraf. “Som editors que cuidem els nostres llibres davant de l’allau que arriba a les botigues; nosaltres en publiquem una quinzena cada any, i venir aquí ens permet explicar què hi ha al darrere de cada títol”, concreta el seu editor, Ramon Moreno.

La fira serveix de plataforma per conèixer autors novells, reedicions de clàssics, traduccions de llibres estrangers alternatius, poesia contemporània. Alguns dels quals, o bé costen de trobar o mai seran als prestatges de les llibreries. De gèneres, n’hi ha també per triar i remenar: narrativa, no-ficció, fantasia, erotisme o teatre, passant per gastronomia, intriga, poesia i art.

A més, la fira també és una oportunitat per conèixer les novetats. Un exemple és Ela Geminada, que ara s’endinsa en la literatura eròtica amb la seva nova col·lecció Idil·lis, on ha publicat ja ’Delta de Venus’ i al novembre traurà al mercat ’Obres púbiques’ de Manuel de Pedrolo. “Creiem que és molt important recuperar referents eròtics en català, fomentar-ne les converses, i llegir literatura eròtica al final és regalar-nos moments de plaer i posar damunt la taula temes que encara ens són tabús”, diu la seva editora, Laia Regincós. Del seu dia a dia, n’explica que la feina d’una editorial independent és “arriscada i solitària”, però que “acaba compensant”.

I a l’altra banda dels editors, hi ha els lectors. Gent que passeja pels estands remenant llibres a la recerca de petites joies. Com Joan Batlle, que ve de Banyoles buscant títols d’un psicòleg nord-americà del qual se’n declara admirador fervent. O les germanes gironines Clara i Maria Pilsa, que no es decanten per cap gènere. “Vaig a èpoques, m’agrada tot”, expliquen.

A més, la fira també permet a les biblioteques ampliar el seu catàleg, amb llibres que s’escapen dels best-sellers. “Estem acostumats a les edicions més grans, i aquestes editorials petites fan coses molt maques que acaben essent molt desconegudes; posant-les al nostre fons, contribuïm a expandir les lletres i el coneixement”, diu la directora de la biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter (Gironès), Anna Sala.