ADN pessebrista

El president de l’Associació de Pessebristes d’Olot i la Garrotxa, Miquel Serrat, ha reivindicat la ciutat d’Olot com a referent dels inicis del pessebrisme català, en resposta al seu homòleg de la Federació Catalana de Pessebristes, Ramon Albornà, que, en una entrevista en aquest diari, va afirmar que l’Associació de Barcelona, fundada el 1863, era la més antiga de Catalunya i la més antiga documentada del món. Serrat ha explicat que, tot i que el 1877 hi ha la primera documentació del costum de fer pessebres a Olot i de deixar-los visitar, l’any 1700 ja hi ha documentat el costum de muntar capelles amb pessebres. L’exemple més paradigmàtic és el de Can Trincheria d’Olot i el del Molí de les Tries, també d’Olot, amb un cel decorat per Joaquim Vayreda. A més, ha recordat que el 1809 es va refugiar a la capital garrotxina Ramon Amadeu, un dels referents de l’escultura pessebrista del país. Segons Serrat, tot això es desenvolupa en un context de petits tallers, referenciats el 1750, que rebien encàrrecs privats; de la creació de l’Escola de Belles Arts d’Olot (1783), i de l’Escola de Dibuix, precedent de la famosa Escola del Paisatge de Catalunya. Serrat remarca també que el 1910 molts pessebres d’arreu del món es construeixen amb figures dels tallers d’imatgeria religiosa de la capital garrotxina –l’art cristià es va crear el 1880.

D’altra banda, el president garrotxí ha destacat que les figures de pessebre de Ramon Amadeu estan caracteritzades segons la manera de vestir de la pagesia de la Garrotxa, algunes amb la seva pròpia fesomia. “Mentre que a Barcelona feien hebreus, a la Garrotxa els figuraires els caracteritzaven com a garrotxins. Hi ha una tipologia típica d’Olot”, afirma Serrat. I rebla: “Se l’anomena Amadeu d’Olot, entre moltes altres coses, perquè descobreix el fang garrotxí, que és més consistent, i, des d’aleshores, les seves figures deixen de tenir les mans i els braços recolzats al cos.”

Finalment, Serrat ha recordat també que la Mostra Internacional del 1992 celebrada a Olot va ser un encàrrec de la Unesco, perquè, segons ell, va considerar que Olot era l’únic que podia donar unitat al pessebrisme català. No en va, l’aportació olotina al pessebrisme és un dels arguments amb els quals el Ministeri de Cultura sustenta la candidatura del pessebrisme a patrimoni de la humanitat.

Pel que fa a les afirmacions d’Albornà sobre l’escassetat de producció dels tallers de sants, Miquel Serrat recorda que, encara ara, hi ha el taller de l’art cristià i que tres més mantenen l’activitat a la carta. A més, ha explicat que hi ha escultores i escultors que fan figures de pessebre amb fang, com Ester Font i Laura Baldrich, o amb talla de fusta, com Joan Montero, i altres persones que havien treballat en tallers i que recuperen guixos fan figures i les venen a títol personal. Finalment, ha recordat que l’agrupació olotina fa més de deu anys que treballa per mantenir i ampliar l’activitat pessebrista a la Catalunya del Nord.