Un curs complet de zoologia fantàstica

Pau, repòs i tot el contrari, bèsties i malsons. La catedral de Girona exhibeix una gran quantitat de monstres, una fauna grotesca que formigueja darrere les columnes, sota els sepulcres, en un racó d’un vitrall o ales pàgines de pergamí d’un vell llibre. A la porta dels Apòstols, es poden veure dues mènsules, una amb un drac amb cap de dona junt amb una bèstia. En l’altra hi ha esculpida la lluita d’un home contra un terrible monstre amb dos cossos i un sol cap. És l’aperitiu. A dins les escenes fantàstiques proliferen arreu. Alguns sepulcres com el de Ramon Berenguer, Cap d’Estopes, recolzats en unes mènsules amb tota mena de combinacions zoològiques. A banda vitralls i claus de volta, el tapís de la Creació és un dels altres llocs, junt amb els llibres del tresor, on es concentra aquesta fauna tant imaginativa. Sant Jordi i Sant Miquel, omnipresents, no paren de trepitjar les diferents aparences del maligne. A les sales capitulars, una pedra ostentava (ara es troba al magatzem) un relleu amb la gran bandarra de Babilònia sobre l’apocalíptica bèstia de set caps. L’estàtua de Carlemany aixafa amb els peus un garbuix de monstres indefinits. En el claustre, els capitells floreixen en una variada exposició d’animals imaginats pels creatius picapedrers: un toro immens devorant un home, ocells amb cap humà, paons amb cua de serpent, grifons alats, un petit ocellet amb cap de lleó i el que queda de la sirena de doble cua.

Si de la pedra passem al vidre, els vitralls ens ofereixen altres figures d’aquesta enorme zoologia religiosa en la qual es produeixen totes les combinacions possibles. Això és un breu resum, totalment insuficient, del que amaguen les parets de la catedral, un espai en el qual la lluita del bé contra el mal es reflecteix seguint la iconografia medieval i gòtica. Un viatge en el temps que fa bo de pagar una entrada.

PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT 4