Evocació de les “nostres” Fires

La Girona tocada i posada, aquella que no veu amb gaires bons ulls les mostres d’efusió exagerada, té el seu moment de rauxa més o menys desbocada quan arriben les Fires de Sant Narcís. Com diuen Jordi Camps i Xavi Castillón en el pròleg del llibre Girona era (és) una festa, que els dos periodistes d’aquest diari han escrit a quatre mans, aquesta Girona tan “poc amiga” dels excessos es deixa anar “una mica” amb l’arribada de la fresca i la tardor. El volum, editat pel Servei de Gestió Documental de l’Ajuntament de Girona i presentat ahir al saló de descans del Teatre Municipal, repassa les maneres com els gironins s’han divertit durant els deu dies de la seva festa major. Garbellant l’arxiu municipal, els autors han pogut repassar la programació de les Fires com a mínim des del 1859. És per això que el llibre també és un “traspàs de coneixement i de memòria col·lectiva” d’unes Fires que “van canviant”, però que en el fons “són les mateixes” per a les diverses generacions de gironins que les han gaudit. Perquè, com va recordar Camps, les sensacions que les “nostres” Fires evocaven en Narcís Comadira quan era petit –que l’artista gironí va explicar dissabte en un acte al mateix lloc– són les mateixes que les seves i, probablement, que les de qualsevol gironí. El llibre també explica la transformació de la ciutat des del seu vessant lúdic, amb atraccions i activitats de les Fires que els canvis d’hàbits han deixat en l’oblit, com ara els números de revista, els toros o les exhibicions d’aviació. Aquesta primera part, elaborada per Camps, dona pas a un extens capítol escrit per Xavi Castillón que repassa la programació musical des de les primeres Fires democràtiques. Com diu l’autor, s’hi evoquen “nits d’humitat i boira” i d’efluvis de cervesa dels concerts viscuts a la Copa “en els seus diferents formats”, però també en escenaris ja desapareguts, com el de les Casernes. Castillón va assegurar que no pot ser que el gran dia de Girona –en referència al dia que la ciutat va resistir un atac de les tropes franceses– sigui un dia en què van morir milers de persones. Girona ha tingut “millors dies i millors nits”. L’autor va recordar que el seu gran dia va ser el del concert de l’acordionista Flaco Jiménez a la Copa (4/11/1995): “No en recordo res [...], només que hi érem inconscientment feliços.”