Crònica
Inesgotable mentalitat de lluita
Li va preguntar ahir Jordi Grau, a Miquel Riera, com creia que havien evolucionat aquells joves idealistes que, en els primers anys de la democràcia, es pensaven que podrien canviar el món i aturar les excavadores que ja feia anys que destruïen la Costa Brava. “Qui de jove ha tingut una mentalitat de lluita, ja sigui feminista, ecologista o independentista, no la perd mai, per molt que s’acomodi o es faci gran”, va dir Riera, que va reconèixer que en Genís Amer, el combatiu jove ornitòleg que protagonitza la seva primera novel·la, L’ombra dels ocellots (La Campana), té una mica d’ell i molt de la seva història personal i familiar, però té també força de l’ornitòleg Jordi Sargatal, que tant va lluitar per preservar els Aiguamolls de l’Empordà i que ahir estava a les primeres files de l’aula magna de la Casa de Cultura de Girona. Amb una molt bon entrada a pesar de la coincidència amb el partit del Barça, s’hi va presentar la novel·la de Miquel Riera, “un bon periodista i un bon cap de periodistes” que durant gairebé quatre dècades “ho ha estat tot” en aquest diari –com va remarcar Grau, excompany de redacció i ara president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes– i que ara debuta en la ficció als 63 anys. “No m’imaginava el Miquel Riera novel·lista”, va dir Grau, i l’al·ludit va reconèixer que ell tampoc, però fa uns deu anys, preparant un dossier periodístic, va començar a pensar en les possibilitats narratives d’aquesta història. “Més que intentar fer literatura, en el sentit estricte, he volgut explicar una història”, va explicar l’autor sobre aquesta novel·la “molt cinematogràfica” per l’afició al setè art que professa també des de jove. La història que explica a L’ombra dels ocellots, situada l’any 1978, just abans de les primeres eleccions municipals, en una localitat empordanesa imaginària anomenada Vilavella –Torroella, vila vella, és el referent sardanístic–, confronta un alcalde tardofranquista capaç de tot per defensar els seus múltiples interessos i el moviment d’oposició al seu projecte urbanístic, liderat per Genís Amer, en una de les moltes lluites ecologistes que van tenir lloc a l’època arreu del país.
Amb inesgotable mentalitat de lluita, Miquel Riera recorda amb aquest llibre i amb la seva exposició fotogràfica Costa esbravada, que ara es pot veure a l’Escala i segueix voltant, que hem de continuar estant alerta, perquè l’especulació urbanística no s’ha aturat a la nostra costa i ara té com a promotors “grans fons d’inversió amb bufets d’advocats al darrere”. “Per mi, els ocellots són els especuladors”, remarca, contundent. La lluita continua.