Crítica
teatre
Enfangades
El cos de la dona, abans i després. Sempre hi ha un abans i un després. El d’abans, el que no volem veure al mirall; el de després, el que sí. El canvi entès com a peatge perquè hi hagi acceptació, la pròpia i també la social. Cal modelar el cos que no es desitja i que es judicialitza.
Cos(i)ficades és la reflexió que entorn la pressió estètica Tanit Mora i Irene Fernàndez, de la companyia Las Chicas del Barro , han dut al festival Temporada Alta en un espectacle que es va poder veure el diumenge 22 d’octubre a la Sala La Planeta de Girona. Com a declaració d’intencions de la companyia, Las Chicas del Barro han apostat per la metàfora, potser excessivament evident, del fang com a element discursiu per aprofundir en la dictadura dels cossos normatius que es rabeja en especial amb les dones, enfangades des del naixement, per molt que la publicitat obri la mirada a la diversitat de cossos.
“Tens les cames gruixudes, no pots portar pantalons curts.” Repeteix una veu en off com un mantra que culpabilitza, que assenyala amb el dit i que incita al canvi. Per mostrar-lo, l’espectacle combina el teatre del clown, la música, la dansa i exercicis d’equilibris del circ o d’una classe de ioga avançat per explicar-nos que les mesures mai seran perfectes o que cal vèncer les inseguretats i la manca de confiança perquè el cos és el que és.
El fang argilós, manipulable, permet la perfecció, polida i escultural, o una distorsió, fins i tot una careta, una aparença. Una de les imatges més poderoses de l’espectacle és quan Tanit Mora i Irene Fernàndez autocreen amb fang uns capgrossos porcins. Les carotes provoquen el riure del públic però per dins, després del fang, el que queda és sempre la insatisfacció permanent.
Abans i després del fang. La pressió estètica modelada per Las chicas del barro “Cos(i)ficades” a @SalaLaPlaneta @temporadaalta #TA23 pic.twitter.com/kqF3B9eUTF
— Gemma Busquets Ros (@gemmabusquets) October 22, 2023