Mercè Saurina guanya el premi Just M. Casero

Mercè Saurina, amb l’obra Fugint dels camps de blat, ha guanyat el 43è premi de novel·la curta Just M. Casero, dotat de 2.000 euros, una escultura i la publicació a Empúries a principis del 2024. El finalista, amb un premi de 500 euros, ha estat Dan Arbat, amb Els fragments de l’esperança.

Aquest prestigiós premi, convocat per la Llibreria 22 de Girona, té un jurat format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Cristina Masanés, Imma Merino, Eva Vàzquez i Jordi Gispert, que actua com a secretari sense vot. El jurat va triar l’obra guanyadora per unanimitat entre els 22 originals presentats.

El jurat explica: “A Fugint dels camps de blat, de Mercè Saurina, els camps de blat són metàfora de tot el que va formar una tragèdia. La fugida cap al nord, cap a una terra inhòspita i erma, però desproveïda de passat, estàtica, és una necessitat vital. Aquest és el plantejament inicial de la protagonista, tocada per un record terrible. A poc a poc, anirem intuint l’estigma que la persegueix i la necessitat imperiosa de distanciar-se’n.” També lloen la llengua i l’estructura de l’obra guanyadora.

“Sense floritures, sense excessos, fent que les anades i vingudes en el temps i en els espais ens acabin apareixent com a versemblants, Saurina construeix un imaginari robust, fet de metàfores i suggeriments que s’escolen amb elegància narrativa, des del títol, als encapçalaments de cada capítol”, hi van afegir sobre l’obra els membres del jurat. “L’epíleg final fa trontollar la resta de la novel·la i fa que la història s’enlairi, amb una dilació a l’hora de saber el què, el perquè de les coses que van succeir. El descobriment final de la tragèdia ens ensenya com era el fantasma que ronda tothora la protagonista i, alhora, s’hi descobreix una possibilitat de redempció.” Així van concloure els exigents jurats.

Pel que fa a Els fragments de l’esperança, de Dan Arbat, el jurat comenta: “La novel·la, que és un recull de reflexions, d’imaginacions i malsons, d’imatges i desitjos, de recuperacions del passat i estupefacció davant el present, es fonamenta en una mena de baix continu –la veu del narrador– que prové tant de l’assumpció d’una opció lingüística determinada –períodes llargs, excursos, repeticions...– com d’un observador que oscil·la entre l’evocació de la infantesa i el retrat d’una soledat contundent, d’un malestar persistent. L’amplitud del registre lingüístic i la capacitat d’entomar i fer real aquesta veu esquerpa i caòtica és el principal valor del text.”

Mercè Saurina (Camallera, 1966) és professora de secundària i escriptora. Actualment és professora a l’institut de Vilablareix i, esporàdicament, col·labora a la premsa local (Revista de Girona, Revista Alberes, Gavarres). Ha publicat tres novel·les: Com llunes de Saturn (Brau, 2013, amb què ja va ser finalista del Casero el 2010), Rèquiem per a contrabaix (Pagès, premi Ciutat de Mollerussa 2013) i El color de la pèrdua (Brau, 2022). També ha publicat el recull de relats Entrades exhaurides. Històries de desamor quotidià i altres psicopaties (Brau, 2015) i fragments del poemari El vespre que va morir la Jana (premi Carminis 2009).

Dan Arbat (Girona, 1975) és llicenciat en història i art i diplomat en ciències religioses i aquesta novel·la és el seu debut literari.