Quan els gals comencen a fer la guitza

Amb la periodicitat marcada per la indústria, però amb uns seguidors que som autèntics ionquis d’Astèrix i els seus gals, Salvat, grup Anaya, va presentar ahir la nova aventura dels herois francesos: El lliri blanc. Ho van fer portant a la Biblioteca Jaume Fuster de Lesseps els portentosos autors, el dibuixant Didier Conrad i el guionista Fabrice Caro, que continuen la nissaga dels històrics Goscinny i Uderzo, fundada el 1959 a la mítica revista Pilote, i que ha esdevingut un esdeveniment a França i molt popular a la resta del món, fins i tot als Estats Units. Es dona, a més la circumstància que Caro, que va substituir Jean-Yves Ferri fa dos àlbums, és d’origen català. Ahir va ser la confidència que als estius, quan visitaven la família a Santa Coloma de Gramenet, alternava els Astèrix amb Mortadelo y Filemón i Zipi y Zape.

A la nova aventura, El lliri blanc, Dosventus, metge en cap dels exèrcits de Cèsar, té un únic objectiu: enlluernar Cèsar i donar a conèixer el seu mètode terapèutic al món sencer. I si per fer-ho cal que sotmeti l’últim poblet gal que encara resisteix l’opressor, que així sigui! Dosventus, més enllà de ser un pensador, és un setciències, la mena de persona que podria dir: “Fes el que et dic, no el que faig” Es tracta d’un personatge que tendeix a expressar-se amb citacions i aforismes en ocasions un pèl foscos a fi d’aparentar que diu coses profundes. Guionista i novel·lista, Fabcaro explica que “m’imaginava un home encantador, amb un carisma innegable i capaç de treure el millor dels seus interlocutors tant físicament com intel·lectualment. Amb l’editor, vam buscar referències per donar-les a Didier, i vam acordar centrar-nos en un personatge d’una edat avançada o, com acostumem a dir, «que acumuli certa experiència». Un tipus ben plantat amb una aura d’intel·lectual. Va ser aleshores quan li vam suggerir que s’inspirés en Bernard-Henri Lévy i en Dominique de Villepin.”

El resultat és una aventura que agafa moltes referències de l’actualitat, i on els gals apareixen en la línia de fer la guitza als romans, il·lustrats i poderosos. A partir del guió, Conrad va buscar l’aspecte del personatge d’una manera ben divertida, “em vaig inspirar en l’època de les visites a Katmandú, en el Flower Power i en la roba oriental per emfasitzar el seu vessant espiritual i de guru. Per aquest motiu, porta un collaret llarg, braçalets i, per descomptat, un lliri! Vaig gaudir molt creant aquest personatge!”

A diferència de la majoria de les sèries, Astèrix és pràcticament calcat a l’original d’Uderzo, una clonació que creix cap als setanta anys en plena forma.