Estratègies indígenes per a la Garrotxa

Una pregunta retòrica accentua el missatge de la resposta i els responsable de la residència Transrural, que ha organitza Balkar.Earth a Olot, han utilitzat aquesta figura literària per avançar el resultat final. L’eix que ha vertebrat aquesta residència en la qual participen tres líders de comunitats rurals de diferents llocs del món amb formes molt diverses de governança és la pregunta “I si tenim més en comú del que ens pensem?”. Ha estat una bona manera de compartir idees i estratègies per acompanyar el procés d’implantació a la Garrotxa de nous models de governança fonamentats en la participació ciutadana.

Les tres dones convidades són representants de comunicats indígenes que duen a terme una intensa lluita per a la pervivència de les respectives cultures i llengües. Rita Suaña, creadora del moviment Ayne i una figura clau en la recuperació de la llengua i la cultura dels uros –comunitat que viu a les illes flotants del llac Titicaca del Perú–, ha remarcat la implicació i la bona voluntat dels mestres de les escoles estatals de la zona per aconseguir-ho. “Les autoritats del país no demostren cap mena d’interès. Els mestres sacrifiquen el seu temps lliure, perquè les classes per aprendre la nostra llengua són extraescolars”, ha indicat. Suaña ha explicat que els esforços que estan duent a terme des de fa dotze anys han permès detectar una revitalització de la llengua. Ella mateixa ha remarcat la importància de la llengua per a la pervivència cultural dels uros. “Amb mil dues-centes famílies i tres mil persones, som pràcticament una nació”, ha dit.

Ida Maria Helander, de l’últim poble indígena d’Europa, el sami –s’estén pel nord de Noruega, Suècia, Finlàndia i la península russa de Kola–, també realitza una intensa activitat per assegurar la pervivència de la cultura sami i la custòdia del territori des de l’Organització Central del Sami finlandès i del Consell del Sami. Una de les experiències que ha compartit és la de les llars d’infants on s’utilitza aquesta llengua indígena per a les quals han aconseguit el suport del govern finlandès. I, finalment, Monica Mckay, que lluita per la cultura de la nació nisga’a des del Centre d’Estudis Aborígens. Mckay ha detallat que duen a terme un programa de suport als estudiants indígenes de la Universitat de Toronto, per a la seva formació bilingüe. Tres experiències, doncs, des del decolonialisme, útils per a les noves governances garrotxines.