Laura Gost guanya el Proa amb una història familiar

Laura Gost, mallorquina de Sa Pobla, nascuda el 1993, com Valtònyc, ha guanyat la cinquena edició del premi Proa de novel·la, dotat amb 40.000 euros, amb Les cendres a la piscina. L’obra ja estarà a la venda el 15 de novembre, editada per Proa.

Aquesta és la tercera novel·la de Laura Gost, després de La cosina gran (2019), que defineix com a “més naïf”, i El món es torna senzill (2022), “un monòleg amb un fort component generacional”. Amb aquesta tercera, “molt diferent a les dues anteriors”, l’autora volia afrontar el repte de “parlar d’èpoques que no hagués viscut”.

El jurat, format per Xavier Pla, Clara Queraltó, Anna Sáez, Vicenç Villatoro i Josep Lluch, que va triar l’obra entre els –només– 19 originals presentats, valora –en paraules de Xavier Pla– que Gost, “amb una gran habilitat narrativa”, fa anar els personatges “amunt i avall en el temps posant-los en relació amb els esdeveniments històrics de l’últim canvi de segle, cosa que fa còmplices els lectors”.

L’obra és molt dialogada, una eina narrativa que l’autora ja ha demostrat que domina. No només a les dues obres anteriors, també com a dramaturga, en tres obres teatrals, i com a guionista, faceta amb què va guanyar un Goya pel curtmetratge d’animació Woody & Woody.

A Les cendres a la piscina també hi té molta presència l’humor i la ironia. “La ironia és el meu idioma preferit, després del català; és la manera de fer més digerible la vida i el llenguatge, per no prendre’ns massa seriosament”, afirma.

A principis d’aquest any, els dos avis –patern i matern– de Laura Gost van morir amb deu dies de distància. Era un final que la família coneixia feia uns mesos i ella havia començat a escriure aquesta novel·la inspirant-se en la història del seu avi patern. “És un personatge peculiar, amb situacions tan inversemblants que vam pensar que només podia ser real”, afirma la membre del jurat Anna Sáez.

El Sebastià és un patriarca mallorquí que va passar de fer de pagès a construir hotels per als turistes. Guanya i perd molts diners i té tres parelles, la Catalina, “que l’estima per l’home que va ser”, la Mercedes, “que l’estima per l’home que encara podria ser”, i la Leidi, “que l’estima per l’home que no serà mai”, defineix Gost. “Les expectatives de Sebastià esquitxen tot el seu entorn, en especial les tres dones, personatges importants a l’obra.”

“Vaig conèixer el meu avi quan ell tenia 60 anys i he fet ficció, és clar, quan m’he posat en la seva pell de quan tenia 20 anys; va tenir una vida de pel·lícula, molt llaminera per fer-ne una novel·la.”

A l’obra també hi apareix una tal Laura, alter ego confés de l’autora, perquè “dona una certa lògica narrativa a tot d’episodis que no vaig viure”. Tot i que la majoria de personatges estan inspirats en altres de reals, és una ficció i, per reblar-ho, Gost cita Stephen King: “Sempre que escrivim sobre el passat, escrivim ficció.” “A més, és un exercici de transparència i d’honestedat que la Laura tingués molt de mi”, opina.

L’obra transita des dels anys cinquanta fins al present, amb tot de referències musicals i cinematogràfiques per “crear les atmosferes de cada època”. L’escenari principal és Sa Pobla, i també hi ha escenes a Port d’Alcúdia i Pollença, entre d’altres.

Cada capítol està escrit des del punt de vista d’un personatge, tècnica pràctica, tot i que no gaire original. On sí que Gost marca distàncies amb la tradició és en no voler fer una crítica explícita de l’impacte del turisme a l’illa. “Molts autors ja ho han fet abans i molt bé; la idiosincràsia mallorquina hi és present, però parlo més dels personatges des del punt de vista humà”, assegura Laura Gost, que ha evitat “fer un judici de valor dels personatges”, el que ha volgut és “entendre’ls”.