Segrest en primer pla al Borràs, amb ‘La infamia’

La càmera d’Alicia Aguirre Polo segueix en directe les reflexions de la protagonista a La infamia, un muntatge estrenat a finals del 2021 al Teatro Español de Madrid que s’inspira en el llibre Memorias de una infamia, de la periodista Lydia Cacho. En aquest llibre, la investigadora relata el seu segrest i tortura per la policia mexicana el 2005, per haver denunciat una xarxa d’explotació sexual de nens i nenes. Ara, després de prop de dos anys voltant per l’Estat espanyol, el muntatge entre cinema i teatre documental farà una breu estada al Teatre Borràs , del 15 al 26 de novembre.

L’adaptador (amb Cacho) i director de l’obra és José Martret. Va entendre, des del principi, que calia fer conviure la representació en directe amb el primer pla, tot recordant muntatges com ara el de Júlia, de Christiane Jatahy, una dramaturga brasilera que va debutar a Europa gràcies al nexe del Temporada Alta el 2013. La periodista ha indicat que el teatre documental fa “un enorme favor al periodisme d’investigació” perquè “l’efecte narratiu i la proximitat amb el públic permeten que s’entengui de primera mà tot”. Ha assegurat que és una obra molt dura, en què la gent plora i surt molt emocionada, però pot entendre l’abast periodístic. Per a Martret és imprescindible posar un altaveu a aquesta història, que ja té traducció a l’anglès i francès i es confia poder representar a Londres i l’Amèrica Llatina (per temporades amb nou repartiment).

Per a Cacho, l’obra denuncia la violència que reben les dones i els infants i també la corrupció institucional i la violència a Mèxic, així com les altres periodistes que avui es veuen amenaçades per exercir la seva feina. La infamia busca “honrar les periodistes que estan en el camp de batalla enfrontades als poders fàctics que volen destruir la llibertat d’expressió”. Paral·lelament a la narració del seu captiveri, la peça es refereix també a les víctimes nens i nenes i a la complexitat de treballar-hi des del periodisme i els drets humans. Per a l’autora, la denúncia és cada cop més necessària davant l’increment dels atacs contra periodistes i també perquè els joves d’avui, tot i que defensen una societat igualitària, diuen sentir-se amenaçats pel feminisme i adverteix que la proliferació de la pornografia implica una relació diferent amb les dones, seguint els models d’aquests films. Cacho fa anys que viu a Madrid, des d’on segueix el seu periodisme activista. Si a Mèxic la impunitat té un 90% d’impunitat, a l’Estat espanyol és d’un 30% d’impunitat sobre els casos de violència contra dones i delinqüència organitzada. Ressalta que “amos d’empreses de producció de pornografia s’han mudat a Barcelona. Han marxat dels Estats Units perquè els investigaven per blanqueig de capital i evasió fiscal”. I és que, segueix dient, a vegades, “la policia decideix mirar cap a una altra banda quan el tema és complex i té a veure amb blanqueig de capital”.

Des de bon principi, es va decidir que el monòleg l’interpretarien dues actrius: Marina Salas i Marta Nieto. Els assaigs els van fer per separat perquè cadascú imprimís un aire diferent al personatge. Ara, van alternant setmanes de funcions, tant en temporada com en gires. Al Borràs, Salas actuarà del 15 al 19 de novembre i Nieto, del 22 al 26. Les dues actrius van guanyar el Max a la interpretació femenina ex aequo pel seu treball compartit.

Censura

La infamia tancava gira a Toledo. Però, tot i que ja hi havia acordada la funció (i el pressupost), el canvi de color polític a l’Ajuntament (amb l’entrada del PP i Vox) ha fet que es cancel·lés la representació “argumentant motius pressupostaris”, un fet similar s’ha produït amb muntatges com ara Nua, radiografia d’un trastorn i El mar: visions del mar d’uns nens que no l’han vist mai. En el cas de La infamia, hi va haver un teatre a Toledo que es va oferir a acollir la representació però no tenia la dimensió mínima per a la producció, lamenta el director.