Les contradiccions de la nostra relació amb els animals

“Des de fa ja molts anys, la medicina moderna sacrifica animals per salvar humans. Això genera un rebuig inicial, però quan li dones dues voltes, et demanes si estaries disposat a sacrificar el teu entorn, els teus familiars, els avenços mèdics, a canvi de salvar els animals.” Aquesta és una de les reflexions que Pau Faus (Barcelona, 1974) posa damunt la taula amb el documental Fauna , que s’ha estrenat avui als cinemes després de passar pel DocsBarcelona i de guanyar el premi a la millor direcció al Festival Internacional de Cine en Guadalajara (Mèxic).

Les reflexions ètiques sobre l’experimentació amb animals van aparèixer després d’un llarg recorregut d’aquest projecte, que va tenir un origen relacionat amb la pandèmia. “Neix d’un encàrrec per fer una pel·lícula al voltant de la Covid, però des d’un lloc on poguéssim assajar una mirada una mica reflexiva”, explica en una entrevista a El Punt Avui Pau Faus, cineasta premiat per Alcaldessa (2016) a Màlaga i als Gaudí. I continua: “Quan estàvem en ple confinament, la mirada era molt sobre l’urgència, les morts que hi havia a cada dia, però Fauna està narrat des d’un lloc més pausat per mirar què estava passant.”

Mentre es documentava per a aquest projecte, va descobrir al Vallès Occidental el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA-IRTA), al costat de la Facultat de Veterinària de la UAB. “El primer que em va cridar l’atenció és el contrast que hi ha, la força que té veure uns científics vestits com astronautes amb un bosc al fons. De seguida vaig pensar que havia de ser el centre de la història que volíem explicar.”

Una altra cosa que va trobar-hi és que “era molt simbòlic del que ens estava passant a nosaltres, que estàvem tancats a casa [pel confinament], i hi havia aquesta mirada cap a l’exterior, que era hostil i que ens feia por, però alhora desitjàvem sortir”. “Estàvem vivint una situació molt distòpica –continua–, però també molt quotidiana, perquè ens hi vam habituar.”

La Covid-19 i el centre d’investigació donaven lloc a “reflexions profundes, molt més enllà de la pandèmia, tant a nivell personal com a nivell de quina és la nostra relació amb la natura, què hem d’esperar de la ciència que se suposa que ens salvarà de tot, perquè tota l’esperança estava en la ciència, però era responsable en part també del que està passant”.

El Centre de Recerca en Sanitat Animal treballa en diferents línies d’investigació: “Busca cures per als animals, principalment, però també assagen amb animals fàrmacs que després s’utilitzen en humans. Per als assajos amb virus perillosos, tenen una part del centre que és una unitat de biocontenció, amb mesures de seguretat extremes.”

A més de filmar el contrast d’aquesta unitat de biocontenció amb el bosc que l’envolta, Pau Faus també posa el focus en un pastor que porta el seu ramat a pasturar per aquesta zona del Vallès: té problemes de salut i les dificultats de la seva feina el porten a plantejar-se la jubilació, sense que ningú segueixi l’ofici. “Antigament, tots teníem un familiar o un amic amb una relació directa amb animals –diu Pau Faus–. Ara ja gairebé ningú té aquest vincle. I tot aquest món dels animals o de la natura, vist des de la ciutat, està molt idealitzat, tot és molt perfecte.”

“Tots aquests contrastos ajuden a posar moltes qüestions damunt la taula –argumenta el director–. El documental té a veure amb aquestes contradiccions i amb aquests racons foscos que qüestionen el relat idíl·lic de la relació amb la natura, que encara està més qüestionat en un context de crisi climàtica.”