Margaret Murray, la primera dona egiptòloga

Avui fa 60 anys que va morir Margaret Alice Murray, antropòloga britànica i egiptòloga que va realitzar la primera excavació científica d’un jaciment a Menorca en investigar les restes megalítiques de l’illa. També va ser coneguda en els cercles acadèmics per les seves contribucions en egiptologia i l’estudi del folklore, el qual la va conduir a teoritzar sobre una religió europea pagana i precristiana que va girar al voltant de l’anomenat “déu cornut”, una deïtat celta.

Murray va néixer l’any 1863 a la ciutat de Calcuta, a l’Índia. Filla d’un comerciant ric anglès i d’una dona amb una forta convicció moral, va passar la seva adolescència treballant d’infermera a l’Hospital General de Calcuta. Com a conseqüència d’una forta epidèmia a la ciutat i de la mort del seu pare, es va traslladar a la població de Madràs per fer-se càrrec del fill de la seva germana. Va ser precisament allà on, el 1894, arran d’un anunci de l’egiptòleg W.M. Flinders Petrie en què feia publicitat de classes d’escriptura jeroglífica, va iniciar els seus estudis d’egiptologia especialitzant-se en escriptura jeroglífica a la Universitat d’Oxford, fet que la convertiria en la primera dona egiptòloga. Juntament amb el seu mentor, va treballar en excavacions a Egipte, on va consolidar la seva carrera egiptòloga i es va convertir en la primera dona professora d’arqueologia al Regne Unit.

Més endavant, va treballar a la University College London del 1898 al 1935. Incapaç de tornar a Egipte a causa de la Primera Guerra Mundial, Murray va centrar la seva recerca en la hipòtesi del culte de les bruixes amb la teoria que els judicis de la primera cristiandat moderna eren un intent d’extingir una religió pagana precristiana supervivent dedicada al déu cornut. Encara que anys més tard es va desacreditar acadèmicament aquesta teoria, la hipòtesi va guanyar una àmplia atenció i va demostrar la influència significativa en el nou moviment religiós emergent de la religió neopagana Wicca, vinculada amb la bruixeria i altres religions antigues. L’any 1923, va visitar Menorca en un viatge relacionat amb les seves excavacions a Malta. Entre el 1922 i el 1937 va investigar allà les restes megalítiques de l’illa, en concret a sa Torreta de Tramuntana, Trepucó i Biniatap, en una recerca encarregada pel Museu d’Etnologia de la Universitat de Cambridge. L’expedició estava constituïda per Edith Guest, que es feia càrrec de la fotografia i els plànols; Hilda Campion i John Vernon, ajudants de l’excavació, i Balakrishnan Nayar, encarregat del temple de Torreta. Murray hi va passar una temporada, l’estiu del 1930 i el 1931, ajudada per Joan Flaquer i Fàbregues. Els materials que es van recollir durant les excavacions es van estudiar posteriorment a Londres i el resultat d’aquestes excavacions es va plasmar en tres llibres editats per la Universitat de Cambridge: Cambridge Excavations in Minorca (1931-34). Murray tornaria a visitar l’illa de Menorca el 1934, per conèixer l’illa del Llatzeret, i després, ja jubilada, el 1949. Finalment, l’antropòloga va morir el 13 de novembre del 1963, a l’edat de 100 anys.