"Després de Kassel ve nova etapa"

Ferran Adrià va fer ahir una parada –amb fonda: hi havia croquetes per picar– a Barcelona abans de la seva esperada presència dimecres a la Documenta de Kassel, una de les mostres d’art més importants. Es tractava de presentar dues obres “claus” per saber què és El Bulli.

Un dia a El Bulli és un llibre sorprenent perquè mostra imatges inaudites del restaurant, de l’equip –sabieu que mengen macarrons?–, de l’horeta de feina solitària de Ferran abans de començar –la frase: “sense una bona organització és impossible ser anàrquic”, és genial– comensals en el menjador... “Hem trigat dos anys i hem fet 20.000 fotografies per treure l’essència del que allà es viu”, explicava Adrià que, de fet, reconeixia que des del 93 quan van fer el seu primer llibre, mai han tornat a presentar res. La premsa ha anat a buscar-los, i cada cop més (Ferran, sempre amable, ha arribat a fer més de 1.000 entrevistes l’any!).

Precisament un periodista i escriptor, Xavier Moret, ha estat qui, després de “veure coses que normalment no es veuen” explica a El Bulli des de dins (premi Sent Soví de literatura gastronòmica) tot el que hi ha trobat, amb anécdotes com l’esperit de sisé rolling de Juli Soler, el gran managerde tot plegat, o el viatge de noces de Ferran: van agafar el primer vol que sortia, que va ser a Lisboa. Segons Narcís Comadira ho narra com si fos un menú de El Bulli: fent snacks, escumes de converses, i amb un fil emotiu. I afegeix que des de fa 10 anys té clar que Adrià és “un artista en el sentit ple de la paraula” perquè “tot el que cuina agafa una altra dimensió que ens meravella”.

Curiosament el germà d’Adrià, Albert, peça important a El Bulli –que també té un restaurant propi a Barcelona, l’Inopia, i està a punt de treure un llibre de postres–, diu que “és la gent qui converteix la teva feina en art, són les emocions que aconsegueixes despertar en els altres”. Ferran hi està d’acord. Deixa clar que ell és un cuiner, que a la cuina hi ha creació, però que “el límit de l’art” se li escapa. El que no pot negar ningú és que ha estat un renovador, creativamenti tècnicament, capaç de canviar el paradigma de la cuina. “És un artista”, opinaven ahir Moret, gastrònoms de prestigi com Carme Casas i Maite Díez (Gourmetour) i també Sergi Arola, que a l’altra punta de la ciutat, a l’Arts, presentava la nova taula de tapes per menjar a la terrassa del Arola.

El xef, que va formar part del seu equip, creu que és “l’ideòleg de la cuina freda” i un gran científic, perquè tot artista, com Leonardo, ho és: “Ferran desenvolupa els seus instints per expressar un fet cultural com és menjar”. Arola és a punt d’obrir una paninoteca (paninos, amanides i racions) davant de l’hotel Omm i té nou restaurant de torrades a Roses, Vi Cool, on, curiosament, “l’equip de El Bulli ve a sopar quan acaba la cuina”.

Ahir Adrià confesava estar nerviós davant Kassel per la responsabilitat “de fer contents tots els que han confiaten nosaltres”,i també tenia clar que hi haurà un punt i apart en la seva vida.

“Després d’aconseguir el que era inimaginable, el màxim de creativitat, arribarà una època de gaudir dels amics...” i de continuar amb grans projectes com el seu gran somni, Alicia, i de la família. Només somriu quan li preguntes si vindran fills, però sí que reconeix que tenir-los abans hauria estat una bogeria “perquè no m’hauria pogut ocupar”. Ara bé, no patiu que relaxar-se no implicarà deixar El Bulli. No li permetre’m!.