Les raons per equivocar-se en família

“Ens hem equivocat massa”, deia la nota de la família Demeester deixada abans que se suïcidessin penjant-se al porxo de casa, a Calais, el 2007. El director Milo Rau inicia una trilogia sobre la vida privada amb un muntatge que ensenya la cara més humana de la desolació intentant intuir quines són les raons d’aquesta decisió dràstica. Familie s’interpreta avui (20 h) i demà (18 h) al Teatre Municipal de Girona, dins la programació del Temporada Alta. L’obra coincideix amb una altra família a l’escena. Els Pla Solina interpreten el surrealista Travy demà, a les 20 h, al Teatre de Salt.

Segons el director, “ningú a la família Demeester tenia problemes psiquiàtrics o financers, ningú estava bregant amb una malaltia o prenent drogues, no hi va haver separació ni desig de venjança. Una nit, aquestes quatre persones simplement van decidir posar fi a la vida”. L’única evidència es l’inquietant nota de suïcidi: “Ens hem equivocat massa”, i després els pares i els dos fills es van penjar al porxo.

Amb aquest muntatge, Rau planteja al públic preguntes com ara què hi ha al darrere d’una suposada família feliç, si aquesta família és un reflex de la decadència a Europa, o si és la presa de consciència de ser gent amb dos cotxes i una casa en filera, consumistes a costa del tercer món i incapaços d’expressar l’amor fora dels convencionalismes, el motiu que aboca a aquest buit sense sentit.

An Miller, l’actriu que dona vida a la mare d’aquesta història, explicava dimarts, segons recull l’agència Efe, que ella i la seva família van començar a treballar en aquest projecte fa cinc anys. Ella, que treballava al NTGent, de Milo Rau, li va oferir al dramaturg embrancar-s’hi. L’objectiu era que es treballés amb menors i assajant durant caps de setmana i vacances. La solució, però, va ser molt més a prop del que es creien, perquè el marit de Miller és actor i ells tenen dues filles que podien completar el repartiment: “Vam començar improvisant escenes basades en diferents casos reals, però quan va caure a les nostres mans aquella notícia, ens va convèncer perquè es tractava d’una família de classe mitjana, sense cap membre alcohòlic o amb problemes mentals, sense cap causa aparent que els portés al suïcidi col·lectiu.” El valor del muntatge és que el suïcidi col·lectiu és d’una família que tothom qualificaria de convencional, per la qual cosa l’espectador hi empatitza i s’adona que tothom podria prendre aquesta decisió.

Las Huecas

El col·lectiu Las Huecas repeteix al Temporada Alta amb De l’amistat, aquest vespre (El Canal, 20 h). Després del muntatge Aquellas que no deben morir (Premi Novaveu, dels Premis de la Crítica 2021), fan la segona part del díptic sobre l’amistat. Si al TNT el muntatge Algo de amor prenia forma de conferència performativa, ara posen en joc les maneres que la companyia –que per sobre de tot és un grup d’amigues– té de conviure, moure’s i crear. L’espectacle, que és un joc de desdoblament identitari, proposa explorar la forma de la seva pròpia amistat a través d’un exercici d’autoficció que s’obre a les convencions escèniques, als codis del metateatre i al deliri.