Els vestits catalans de Freddie Mercury

Londres, principi de setembre d’enguany. Sotheby’s celebra en diverses jornades una de les subhastes amb més expectació mundial dels darrers temps. L’hereva de Freddie Mercury, el seu gran amor Mary Austin, es vol desprendre de més d’un miler d’objectes i papers personals del cantant que van quedar fossilitzats a la seva mansió quan va morir (just avui fa 32 anys), des de la pinta amb què tenia cura del bigoti fins al piano que va fer emergir els temes més icònics de la seva carrera. A la sala on es decidirà el destí de les pertinences, tan sols 200 persones han rebut autorització per seguir presencialment l’esdeveniment. Entre elles, hi ha un català (l’únic; d’espanyol cap), l’historiador de l’art, antiquari i col·leccionista lleidatà Adrià Codina, que ha mogut cel i terra per tenir aquest privilegi.

Té 22 anys i, rodejat de multimilionaris, no es fa massa il·lusions. Tot d’una només aspira a comprar un gat xinès que surt per vint lliures i ell està disposat a pujar fins els 4.000 euros. Se li escapa: la peça n’assoleix 12.000. També prova sort amb el tamboret en què el líder dels Queen va compondre Bohemian Rhapsody. Res. I fantasieja amb el vestit que l’estrella es va posar per a la gravació del videoclip de la cançó Barcelona. Aquest intent fallit el dol especialment.

Els euros, a milions, es mouen per la sala com si no hi hagués demà. Però Codina acaba trobant una escletxa: unes peces de roba que Sotheby’s no presenta amb la documentació gràfica que acredita que Mercury les va lluir en concerts. Als col·leccionistes els deixen indiferents, però no al lleidatà, que coneix les fotografies que mostren el cantant britànic amb tota aquella indumentària: tres samarretes imperi amb fletxes estampades i un mono que va portar a la gira del disc Hot space (1982) i una altra samarreta, de tirants, fons vermell i dos llamps blancs, de la penúltima gira de la banda amb Mercury al capdavant, The Works Tour (1984-1985). I les adquireix. Per quant? “És secret, no ho sap ni la meva parella. Però el que sí que puc dir és que he fet una gran inversió.”

Al setembre només va transcendir que l’Ajuntament de Barcelona volia quedar-se el manuscrit de l’himne olímpic, una operació que va acabar en fracàs perquè l’anunci precipitat del seu interès va provocar que al document li sortissin més pretendents i, per tant, s’incrementés el seu preu. Codina, mut, no ha revelat fins ara la seva bona estrella. I amb un al·licient afegit: presentarà la seva col·lecció a la fira Lleidantic que es fa aquest dissabte i diumenge. Hi exposarà en primícia els cinc vestits, quatre dels quals dissenyats i pintats a mà pel propi músic, en uns maniquís que ha fet construir expressament amb les proporcions exactes del cos de l’ídol.

No estan a la venta perquè el jove galerista els té preparats una nova gira. A l’abril els mostrarà a Madrid i espera poder-los ensenyar també a Barcelona, tot i que de moment no ha rebut cap oferta. “El meu somni és acabar obrint el meu propi museu”, assegura Codina, que des dels setze anys treballa en el mercat de l’art i de les antiguitats. Va començar de zero, sense tenir cap fortuna, i actualment ja posseeix un milió de peces que té desades en magatzems. D’aquestes, 38.000 estan a la venta. La flor i nata del seu fons són 2.500 obres d’art que tracen un fil cronològic des del modernisme català fins a la creació actual. Una de les potents firmes de la col·lecció és Ramon Casas, del qual Codina en descendeix familiarment, i qui sap si serà el seu talismà per obrir l’anhelat museu. A Lleida o a Barcelona? “No descarto res, però no tot ha de passar per les grans capitals. Els projectes descentralitzats solen ser els que millor funcionen”, sosté.