‘Les calces al sol’, èxit de vendes i tres noves traduccions

Més de 30.000 exemplars, 15 edicions i 60 setmanes entre els més venuts. Les calces al sol (La Campana), de Regina Rodríguez (Puigcerdà, 1983), s’ha convertit en un long-seller català amb una popularitat que no para de créixer des de fa dos anys, quan la novel·la va irrompre en les novetats editorials. Ara ha sortit a la venda l’edició en castellà –traduïda com Las bragas al sol (Suma de Letras)–, i ja hi ha un audiollibre en català disponible des de l’octubre. El llibre arribarà properament a Itàlia, Brasil i Portugal. El director literari de La Campana, Joan Riambau, explica a l’agència ACN que és un fenomen que “feia temps que no es veia” i demostra que la literatura catalana “té un mercat molt ampli”, desbordant els circuits habituals.

Les calces al sol narra la història de la Rita Racons, una jove a la qual se li presenta l’oportunitat de marxar a l’estranger després de tenir un daltabaix emocional. En un principi ho rebutja, fins que la seva àvia – un dels personatges principals de la novel·la – l’ajuda a travessar el llindar cap a l’aventura. “És important que la gent sàpiga que les calces són de l’àvia, perquè és en aquell moment, quan estan estenent la roba amb la Cerdanya de fons, quan li pregunta: «I què faràs? Et quedaràs per sempre més veient com s’assequen les meves calces al sol?»”, recorda Rodríguez.

A partir d’allà, la protagonista anirà a parar a una família d’Atlanta on farà d’au-pair de tres nens superdotats, viurà tota mena d’emocions, coneixerà un dandi irresistible i acabarà descobrint la seva vocació. Segons l’autora, es tracta d’una història basada en la seva pròpia experiència, amb escenes “reals” que van començar a prendre forma abans de la pandèmia. “No vaig tenir cap mena de filtre i vaig escriure una història que a mi m’hauria agradat llegir –subratlla–, és divertida i esbojarrada, però també té múscul literari perquè vaig passar moltes hores i anys treballant en aquest projecte”.

De fet, la història de Rodríguez és, segons Riambau, el pal de paller de l’èxit. “Els primers símptomes que allà hi podia haver alguna cosa van ser les reaccions de les llibreteres, a poc a poc hem vist que tenia un públic molt ampli i això només ho aconsegueixen les grans històries”, afirma. El director literari en destaca la trama principal, però també la resta de petites històries “on qualsevol lector es pot identificar i enamorar”. “Això fa que sigui un llibre exemplar en la seva trajectòria, ja que compleix totes les teories del boca-orella”, afegeix.