Trencar el silenci familiar donant valor a la paraula

Anthony Passeron (Niça, 1983) és professor de literatura, història i geografia en un institut. Ha visitat Barcelona per promocionar Els fills adormits, la seva primera novel·la, basada en la història de la seva família. L’obra ha rebut diversos premis i està tenint una bona acollida internacional. Passeron encara es mostra incrèdul i molt agraït. “Fa un any que volto per França, i ara també per l’estranger, promocionant l’obra, però no esperava ni publicar-la! I encara menys tenir èxit i ser traduït”, admet l’autor amb humilitat.

Els fills adormits (L’Altra, amb traducció de Lluís-Anton Baulenas; Libros del Asteroide, amb traducció de Palmira Feixas) retrata la solitud de les famílies, el silenci, la vergonya i la negació davant d’una malaltia que a l’inici de la dècada del 1980 era desconeguda i molt aviat va estar estigmatitzada: la sida.

Uns quaranta anys després de la mort del germà del seu pare, Passeron va decidir indagar el passat familiar, des de l’ascens social dels avis, propietaris d’una carnisseria en un poblet a tocar de Niça, fins a l’esquerda que s’obre entre ells i la generació dels seus fills, en concret amb l’oncle que Passeron pràcticament no va conèixer, un jove hedonista i poc compromès, heroïnòman, que va contraure la sida als anys vuitanta.

Passeron, però, alterna la part més narrativa de la història familiar –amb presència d’una desena de membres– amb uns capítols periodístics en què explica la cursa contrarellotge als hospitals francesos i nord-americans per aturar la pandèmia i trobar una cura per a la malaltia. Cosa que encara no s’ha aconseguit. “La sida contenia un doble verí, un de biològic i un de social; el social encara no està prou neutralitzat”, comenta.

“L’estructura la vaig pensar molt, però era l’única possible. Per una banda, volia trencar la solitud de la meva família explicant el que va passar; per l’altra, amb el relat periodístic, volia mostrar la part col·lectiva dels inicis de la sida. I entre el que és local i el que és universal es van generar moltes interaccions”, afirma l’autor.

L’editora Eugènia Broggi confessa que l’obra la va “impactar”. “De la meva generació endavant tothom ha tingut algun contacte, més o menys proper, amb la sida. La comunitat gai es va visibilitzar des del primer moment, però la comunitat ionqui no va ser tan visible i encara va ser més estigmatitzada.” Els capítols alterns, Broggi els ha llegit “com un thriller, pel que fa al desenvolupament de la recerca científica per mirar de curar la malaltia”.

El silenci té molt de pes en les relacions socials d’un petit poble. “Tothom coneix la història però ningú en parla, en públic. Em consta que el meu llibre s’ha llegit molt, al poble, on fa anys que no hi visc”, afirma Passeron.

“Un dels motors per escriure-la va ser que quan jo era adolescent i la meva àvia ja era morta, de vegades, quan anava pel poble i tothom sabia que era un Passeron, se m’acostaven persones i em deien «la teva àvia va ser una dona molt valenta», però no m’aclarien el motiu”, i això va fer que iniciés la investigació, familiar i en paral·lel científica, al llarg de cinc anys, abans d’escriure l’obra. “Ha estat com una mena de catarsi; a la literatura no li podem exigir que solucioni els nostres traumes, però ajuda.”

“Escriure-ho va ser complicat perquè la família no en volia parlar; molta informació la vaig aconseguir a través d’amics del meu oncle o de gent de pobles propers que van passar experiències similars, de drogues i sida. Per això té parts de ficció construïda a base de peces.” “Per a la meva generació la paraula és alliberadora; per a generacions anteriors, però, com els meus pares i avis, no cal parlar de tot, la paraula no és tan valuosa”, opina.

“Vaig enllestir la primera versió just quan va començar la pandèmia de covid, que va tenir punts de semblança, pel que fa a la recerca d’una vacuna, amb la sida. El món científic, però, tecnològicament ha canviat molt, des dels anys vuitanta; per tot plegat, el llibre també vol ser un homenatge als metges”, conclou Passeron.