Titot viatja a la violenta Mallorca del segle XVII

Francesc Ribera i Toneu (Berga, 1967) es presenta com “activista cultural i militant independentista” i és conegut sobretot pel seu àlies, Titot, i per haver estat durant tres dècades la veu principal del grup de rock combatiu Brams i membre d’altres projectes musicals, com ara Mesclat, Dijous Paella, Aramateix, etc., sempre marcats pel compromís amb el país, que ara observa des de l’Alt Empordà.

Home de múltiples interessos, Titot acaba de publicar el quart llibre, que és també la seva tercera novel·la, El silenci que heu de témer, publicada per la nova editorial Serraclara , que entre el desembre i el gener presentarà en unes 45 localitats d’arreu dels Països Catalans. Aquesta novel·la de 361 pàgines, molt ben documentada i escrita durant vuit mesos, està ambientada a Mallorca, entre els anys 1600 i 1670, “una època molt violenta en què existien a l’illa dos exèrcits privats acabdillats per aristòcrates, concretament per dues colles de famílies nobles, els Canamunt i els Canavall, que es barallaven regularment, sempre per interessos econòmics, i que fins i tot tenien bandolers assalariats”, explica l’autor, ja amb un cert ofici després d’haver publicat dues novel·les històriques, Història de Catalunya al revés (2002), coescrita amb Jordi Creus, i L’assassinat de Guillem de Berguedà (2015). “Quan començo el llibre no tinc la història. Primer, creo l’escenari, en aquest cas les primeres dècades del segle XVII a Mallorca, i hi poso tot l’attrezzo. Després, agafo uns personatges com si fos un càsting i els deixo fer a l’escenari, i jo em quedo a la platea apuntant.”

En aquest cas, la protagonista principal és Joana de Santacília, la sisena de vuit germans d’una d’aquestes famílies nobles eternament enfrontades, excepte quan es tractava de fer pinya per mantenir els privilegis. La Joana és la religiosa que apareix recreada a la portada del llibre i que narra la història en primera persona i en un ric mallorquí d’època. “Ella té ganes de fer coses i incidir en el món que l’envolta, però com a dona es troba en una societat dominada pels homes en què ha de pagar el preu que ningú no pot saber que és ella l’autora de determinades iniciatives. Les seves armes són el silenci i la discreció, però xoquen frontalment amb la vanitat”, explica Ribera. “El títol del llibre, El silenci que heu de témer, té a veure amb això i amb una frase que deia la meva àvia: «Quan no us sento, ja tremolo!»” [riu].

“En aquest llibre, volia dir la meva sobre qüestions com ara l’honor i la vanitat. Primer de tot, decideixo què vull explicar i, a partir d’aquí, trio el format per fer-ho: una piulada, una cançó o una novel·la”, hi afegeix. Sobre l’honor, per exemple, volia parlar de “quin paper han jugat els homes i les dones en l’honor de les famílies, perquè, generalment, els homes aconseguien els honors familiars a les guerres, però eren les dones les que els havien de custodiar amb les seves virtuts i, per tant, no podien tenir la vida dissoluta dels seus marits, que se’n podien anar de putes”. I, parlant de la vanitat, Ribera no es queda en el segle XVII: “Els artistes estem lluitant sempre entre què és vanitat i què és promoció. Fins a quin punt estàs disposat a viure precàriament per defensar la teva obra en una estructura de producció com una discogràfica en què l’únic que no té garantit el sou mensual és l’autor? Quan escric intento trobar personatges que tinguin conflictes sobre temes que m’afecten a mi.”

“Intento no trair els fets reals: les peces que estan posades jo les respecto i les poques que no hi són me les invento”, diu Titot, que inclou en la trama el transcendent assassinat del jutge Jaume Joan de Berga, encara ara recordat a Mallorca col·loquialment (“Què en som, jo, de la mort d’en Berga?”, es diu per desmarcar-se d’algun tema no desitjat), i deixa anar diverses referències a la Germania, la revolta pagesa del segle anterior encara molt arrelada en la memòria col·lectiva, i a la “preespanyolització” de l’època prèvia a la guerra dels Segadors (1640-1652), quan la corona de Castella va intentar ser hegemònica.