Itziar Castro, una actriu única

La tràgica mort a Lloret de l’actriu barcelonina Itziar Castro, de només 46 anys. ha colpit d’una forma inesperada i dolorosa la cultura catalana, especialment el món del cinema. Era una dona estimada pels seus companys i companyes pel seu compromís innegociable com a feminista i per alçar la veu per altres causes que la van afectar personalment des de petita. Va patir assetjament ja a l’escola pel seu pes i va haver de lluitar contra la seva pròpia malaltia, el lipedema, una afecció que provoca l’augment dels dipòsits de greix a la pell, sobretot en les dones. És una malaltia encara sense cura i empitjora amb el pas del temps. Fins i tot a les xarxes, com va recordar ahir mateix l’actor i director i amic de Castro Santiago Segura, aquesta havia patit “hate” i “bullying” per aquest fet.

Malgrat haver de lluitar contra aquesta condició, tots els que la coneixien en destaquen la seva fortalesa, el seu talent gairebé innat per actuar i un tarannà i personalitat que la convertien en una dona extravertida i molt divertida tant en els rodatges com en les trobades amb els seus amics.

L’actriu va començar la seva carrera professional fa més de vint anys en sèries catalanes i espanyoles com Vis a vis, El cor de la ciutat, Hospital central. En el cinema va brillar i triomfar en pel·lícules recents com el fenomen que va suposar Campeones, Matar a Dios i Pieles, per la qual va ser nomenada als Goya com a millor actriu revelació. En aquest darrer film (2017), dirigit per Eduardo Casanova i produït per Álex de la Iglesia, es va posar en la pell d’una persona amb una deformitat que havia de sobreviure en un món com l’actual.

Castro també va recollir el guardó de millor actriu als Festivals Rojo Sangre i de Calella pel seu paper a Matar a Dios, film dels catalans Albert Pintó i Caye Casas que es va estrenar a Sitges el 2017 i que va assolir el premi del públic. Recentment, a principis d’octubre, havia estrenat el curtmetratge La cita, escrit, dirigit i protagonitzat per ella mateixa.

També va ser professora d’interpretació i era una gran cantant, fet que li va permetre ser una de les protagonistes del musical de Netflix Érase una vez... pero ya no. Abans havia participat en altres de ben coneguts, com Fama, La ópera de los cuatro cuartos, La comedia de la cestita i La corte del faraón.

En una entrevista recent confirmava que el seu somni era fer una pel·lícula amb Almodóvar.