Joaquim Pijoan publica el poemari ‘Soc pas poeta, jo!’

Autor d’una desena de llibres en prosa, entre els quals la novel·la Sayonara Barcelona (Proa, 2007), amb què va guanyar el premi Sant Jordi, l’escriptor i pintor Joaquim Pijoan ha publicat recentment el seu primer poemari, amb un títol que deixa les coses clares: Soc pas poeta, jo! ( Stonberg Editorial ). Nascut fa 75 anys a Santa Cristina d’Aro, Pijoan reconeix que aquest poemari va sorgir d’un encàrrec que li va fer Jordi Cervera com a director de la col·lecció de poesia Stonberg Zura, que també ha escrit el pròleg del llibre, amb un títol adient: Soc pas prologuista, jo! Cervera hi destaca sobre Pijoan: “Té moltes virtuts, però una, probablement la més directa i fascinant, és l’encant verge dels franctiradors, d’aquells que s’arrisquen a anar per lliure, a obrir els seus propis camins entre la brosta i això el fa a la vegada totalment imprevisible i immensament atractiu.”

Del seu “intent fallit de poesia banal i venial”, Pijoan continua dient amb humor que esperava alguna mena de reacció de sorpresa o incredulitat per part dels “carnerians”, però de moment s’ha trobat el silenci dels que envien postals de Nadal i ja no n’esperen resposta. “Jo escric per sobreviure mentalment”, diu aquest “diletant professional”, que escriu cada dia, de bon matí, ja sigui el diari personal que va començar fa quatre dècades per prescripció mèdica o els poemes de forma “vagament poètica” que també presenta amb planificació de diari, de dilluns a diumenge. Lector des de jove de poesia en castellà, d’autors com León Felipe que pot recitar de memòria, diu en canvi que en la poesia catalana actual no hi entra. “Els autors són molt més joves que jo i em porten a un món que ja no és el meu”, conclou aquest convençut no-poeta.