Els llibres sobre músics continuen en auge, com ho demostren les novetats incessants i que, a Barcelona mateix, existeixin editorials que s’hi dediquin de forma específica. Hem fet una tria entre els molts llançaments d’aquestes últimes setmanes.
És probable que visitar el Bob Dylan Center de Tulsa, obert al públic fa un any i mig, no figuri entre els plans més immediats. Queda com a consol, però, a un preu –això sí– de 80 euros, una voluminosa obra anomenada Mixing Up the Medicine (Cúpula) que conté centenars de fotografies, manuscrits, pintures i cartes inèdites del cantautor nord-americà extretes del seu fons. Un sant grial per a dylanòfils complementat amb una trentena d’assajos sobre el premi Nobel a càrrec de diferents autors.
Libros del Kultrum, que enguany ha dedicat grans esforços a publicar les seves novetats també en català, s’encarrega de fer-nos arribar un assaig sobre la creativitat fet pel cèlebre productor nord-americà Rick Rubin, artífex, entre moltes altres proeses, de la irrupció dels Beastie Boys i el renaixement de Johnny Cash. L’acte creatiu: una manera de ser, traduït per Martí Sales, no és de cap manera un llibre de memòries, però sí un pou de saviesa ple d’interessants reflexions.
Poques setmanes abans que el noi del Poble-sec complís, el 27 de desembre, vuitanta anys, va publicar-se A propòsit de Joan Manuel Serrat, un assaig en què el granadí Juan Ramón Iborra, que de ben petit va demanar als seus familiars emigrats a Catalunya que, si us plau, li portessin els seus primers discos cantats en català, ressegueix la trajectòria del cantautor a partir de les entrevistes i trobades que ha mantingut amb ell des del 1973. Edita Columna, amb traducció al català de Jordi Cervera.
En vam parlar, en aquestes pàgines, fa tot just unes setmanes, però es fa difícil no continuar donant voltes al que Pere Pons, amb l’opinió de músics o promotors, ha escrit sobre Tete Montoliu en la “biografia coral” ’Round About Tete (Kultrum). És, indubtablement, una de les aproximacions biogràfiques més completes fetes a un músic català aquests últims anys i, entre els seus encerts, hi ha l’habilitat per fugir de l’elogi fàcil i no esquivar, tampoc, les moltes ombres que tenia el personatge.
Entossudit a submergir-se en les carreres de cantants femenines, el maresmenc Toni Castarnado –autor, fa uns anys, de Mujeres y música– recupera una cèlebre portada de la revista britànica Q l’any 1994, amb PJ Harvey, Björk i Tori Amos de protagonistes, per analitzar la trajectòries d’aquestes grans dames. S’hi aproxima amb empatia però també mirada crítica. I, sobretot, coneixements enciclopèdics. Publica Sílex.
Cal ser molt poc melòman per no sentir enveja dels concerts que ha pogut veure el músic Ricky Gil (Brighton 64) en les seves quasi cinc dècades d’espectador. De petit, la seva mare el va portar, junt amb el seu germà Albert, a un concert de Sisa al vell Zeleste i, allà, es va encendre una espurna que continua fins avui. Amb una prosa àgil i divertida (i una memòria... d’elefant), Gil reviu a Qui toca aquesta nit? (Rosa dels vents) actuacions (i peripècies personals), entre moltíssims altres, dels Clash, Springsteen, Etta James, Grateful Dead, Surfing Sirles, Gato Pérez i els Sex Pistols, construint en l’exercici una particularíssima història tant del rock com d’ell mateix.
Originaris de l’Alcarria però establerts des de fa temps al Vallès, Roberto i Quique Cubero tenen una de les propostes musicals més originals d’ara mateix a Catalunya, fent dialogar seguidillas, jotas i paloteos amb la música dels Apalatxes. Ara, després de sis discos, publiquen un Cancionero (Pepitas de calabaza) amb les seves lletres i tres escrits de Joan Pons, Emilio Gancedo i Elvira Valgañón.
JOHNNY CASH
Quasi tan voluminós com l’esmentat llibre de Dylan, La vida en letras (Kultrum) representa la primera antologia de cançons de l’anomenat “home de negre”, condimentada amb fotografies provinents de l’arxiu familiar i altres tresors desenterrats.