Comèdia sobre l’art i el respecte als altres (o no)

Neil LaBute va aportar una nova visió de l’art contemporani en aquesta peça, jugant amb una comèdia romàntica. Poc abans, havia estat Yasmina Reza la que havia fet esbotzar l’amistat de la infància a Art. La sensibilitat va per barris. I el que per un té una forma exquisida, per altres és una provocació massa fàcil.

La posada en escena a la Versus Glòries de La forma de les coses (se’n va veure una producció al Lliure el 2009, amb una de les primeres direccions de Julio Manrique), amb traducció i direcció de Marc Rosich, pivota sobre la relació tòxica dels quatre protagonistes. Si l’art ha de canviar el món, s’ha de ser radical i no hi caben filtres de conveniència social.

Aurora Rodríguez Carballeira (1879-1955), l’eix sobre la qual Almudena Grandes va escriure La madre de Frankenstein, considerava que la seva filla era la seva obra d’art. Així com l’havia parit, la podia destruir. Algun aire d’aquesta radicalitat parricida volta en aquesta comèdia, en què també es caricaturitza la masculinitat depredadora de Phil (Jordi Andújar), l’amic de l’Adam (Francesc Marginet). El protagonista és un noi vulnerable que combina feines insignificants per pagar-se la universitat. És un antiheroi a qui la vida somriurà gràcies a l’ímpetu d’Evelyn (Laura Porta). Jenny (Rafaela Rivas), núvia de Phii i antic intent de parella d’Adam, emergeix sorpresa pel seu nou sex-appeal.

En aquesta producció, la determinació d’Evelyn es converteix en la depredadora. La baralla amb Phil es revelarà com una lluita de galls. En realitat, en la deixadesa dels altres també hi ha una part de responsabilitat, en no advertir quin era l’objectiu final d’aquella aparent (o no) trobada fortuïta. Art és allò que commou, encara que sigui utilitzant la bona fe d’una tercera persona?