Crítica
dansa
Benaurada celebració de traspàs
Toni Mira ha convidat el públic a una festa. El seu Tempo té molt de Celebratio perquè els set ballarins convoquen a una coreografia empàtica i social. El coreògraf ha compartit l’oportunitat de la qual la seva firma disposa per aconseguir aixecar produccions i els ballarins han posat l’entusiasme i la tècnica per fer que la ballaruca sigui festiva i potent. Es confirma que el moviment és una expressió de l’art (destil·la emocions i té una potència que projecta la dansa molt més enllà de l’aquí i l’ara). Alhora, a Tempo, ensenya el valor social del contacte, de les mirades, dels somriures, del joc amb l’altre. Es miren i somriuen els de l’escena, i també connectant amb els espectadors.
L’ànima de Nats Nus Dansa ha incorporat set intèrprets que desconstrueixen moviments com el del bolero que s’inicia amb l’esquena tocant al terra. Hi ha també rumba festiva i una dansa folk amb la qual piquen a terra amb força i extremen la verticalitat pujant i baixant de les cadires, desentenent les formalitats. De fet, tot arrenca amb uns ballarins que es desplacen per terra i que semblen evocar l’aire que mou una bola de matolls al desert.
El coreògraf i arquitecte juga amb l’espai a partir de tres taules i set cadires. L’escenari també es parcel·la a partir dels focus zenitals. Més qüestionables són les llums laterals amb les quals es fan ombres els uns als altres. Però és que Tempo convoca a una festa, no a una execució perfecta i sublim. Respira l’aire del club de professionals de Fira Tàrrega entre els ballarins que hi ha convocats. A l’escena, s’executa oberta, amb ganes de traslladar l’acció al pati de butaques amb un ritme que imposa un tempo que mostra la qualitat de moviment.