Guaita què fan ara
Sèries
‘The Crown’: la reina és morta, visca la reina?
Després de set anys i sis temporades, The Crown ha arribat al seu final. La sèrie de Netflix, la producció televisiva més ambiciosa i costosa quan es va estrenar, va començar amb l’ascensió al tron de la reina Elisabet II, l’any 1952, i ha acabat amb el seu funeral, no el del 8 de setembre del 2022, sinó a la ficció de forma magistral: amb un episodi de comiat que tracta sobre la seva mort sense que mori, amb la monarca més longeva de la història afrontant la seva mortalitat. Només Peter Morgan (qui ja va tractar el personatge al cinema a The Queen) ha pogut concebre i lligar de forma sublim aquest arc narratiu de mig segle vestint cada temporada amb episodis que són verdaderes pel·lícules amb tot allò viscut per la monarca anglesa. Des de Churchill –el seu president preferit– fins a Tony Blair, passant pel desmembrament lent però constant de l’imperi britànic i la seva estimada Commonwealth o les constants crisi personals i de país, que també han marcat la història universal (sigui la mort de Lady Di o la guerra de les Malvines). L’últim capítol, dirigit per Stephen Daldry (Billy Elliot), passa de pet al pòdium dels millors finals televisius de tots els temps. Dramatitza si Elisabet ha de cedir el tron a Carles o continuar ella, amb l’aparició dels seus altres jos encarnats per Olivia Colman i Claire Foy, coincidint amb el mateix pla amb Imelda Staunton (la reina de gran). També sap tocar la fibra, fent ressonar la cançó Sleep, dearie, sleep, que es va fer durant el funeral a l’abadia de Westminster, tal com ella va concebre amb el seu gaiter personal, el major Paul Burns. És de traca i mocador, fins i tot per als republicans que hem estat fans d’aquesta sèrie i que tindrem Lilibet –com mai va deixar de dir-se, segons ens venen– com un dels nostres personatges preferits. La reina és morta, visca la reina!