cultura
Horacio Seguí, el fotoperiodista cultural i esportiu més carismàtic del segle XX
Gran part de la seva obra està dipositada al FC Barcelona i a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
El fotògraf Horacio Seguí López (Barcelona, 1930) va morir ahir a l’edat de 93 anys, segons ha informat la família a través de les xarxes socials. Era conegut com un dels fotògrafs més carismàtics de la segona meitat del segle XX, i la seva trajectòria com a fotoperiodista va ser recollida en el llibre La meva vida en un clic (2017), de l’editorial Base.
Va començar treballant al Banco Hispano-americano, però a partir del 1963, de forma autodidàctica, va decidir iniciar-se en el món de la fotografia. Durant aquesta mateixa dècada, va ser reporter gràfic de revistes com Sábado Gráfico, Discóbolo i Velocidad. El seu desig era capturar moments inoblidables i va començar a assistir a esdeveniments musicals d’arreu d’Europa com el festival de Sanremo, el Mediterrània o l’Eurovisió. Per exemple, són fotografies seves les que van capturar Massiel entonant el La la la, que va acabar guanyant el concurs d’aquella edició (1968). A més, també va retratar altres estrelles il·lustres com The Beatles, Núria Feliu, el Dúo Dinámico o Joan Manuel Serrat.
L’any 1968 va fundar el seu laboratori fotogràfic. A partir d’aquest moment comença a interessar-se per la fotografia esportiva. Va fer el seguiment de diversos clubs catalans de futbol i bàsquet, així com d’altres esports més minoritaris. Però sobretot va dedicar-se a seguir el FC Barcelona. Al llarg de més de 40 anys de carrera l’agència de Seguí va arribar a acumular 250.000 fotografies del club blaugrana, entre les quals destaca la fotografia més icònica de Johan Cruyff: la del gol impossible en el partit contra l’Atlético de Madrid (1973/1974) que li va valer el sobrenom de l’Holandès Volador.
Va fer múltiples exposicions, va col·laborar en mitjans esportius, va ser fundador de l’Associació Nacional d’Informadors Gràfics de Premsa, que va presidir a Catalunya (1978-1989), va rebre premis de tota mena, i part del seu fons el va dipositar al FC Barcelona i a l’Arxiu Nacional de Catalunya. L’any 2021 va exposar el seu llegat al Col·legi de Periodistes de Catalunya.