La llegenda Maisky

Expectació de les grans ocasions la que es va viure, aquest dimarts al Palau de la Música, amb la visita del violoncel·lista letó Mischa Maisky (Riga, 1948) per completar la integral de les Suites BWV 1007-1012 (1720-1721) de Bach que ja havia iniciat l’any 2022 dins la programació de la Franz Schubert Filharmonia. Un dia abans de la commemoració del 227è aniversari del compositor que dóna nom a la formació orquestral que dirigeix Tomàs Grau, vam poder submergir-nos per aquest univers bachià que, inexorablement, hem de relacionar amb la figura de Pau Casals de qui, precisament, aquest mateix dimarts, es tancaven els actes del 50è aniversari de la seva mort.

Conegudes a fons per l’intèrpret letó i enregistrades en dues ocasions, els anys 1985 i 1999, a Deutsche Grammophon, és evident que retrobar-se amb la versió de Maisky és retrobar-se amb una versió que, per a molts melòmans, ha estat una referència i que ha viscut una evident evolució. Del lirisme serè del primer enregistrament es va anar passant a uns aires on l’elecció dels tempi, el fraseig semblaven confirmar les tesis de Reinhard Goebel de la relació de la música amb el concepte del ‘furor’ i de la importància dels patrons rítmics de la dansa. No estic dient,en absolut, que Goebel hagi fet una aproximació al moviment historicista, sinó més aviat com els perfils de comunicació de la pràctica musical històricament informada ha estat integrada per Maisky on quan un l’escolta sap, perfectament, que està escoltant a Maisky. L’obra de Bach, dimarts amb les suites 3, 2 i 6, esdevé un camí per a una mostra d’autoexpressió de l’intèrpret que es fa seves les obres com ningú i on, abans que Bach, un té la convicció d’escoltar al reputat intèrpret. Amb 76 anys acabats de fer, és evident que Maisky és la llegenda viva que ens anunciaven els responsables de la programació, malgrat que, no és menys veritat, ara les Suites bachianes s’interpretin amb nous enfocaments estilístics. Això no treu, és clar, que dimarts poguéssim escoltar la llegenda Maisky.