Música

música

Carmen 113 publica ‘Diva’ amb la ferma voluntat d’expandir-se a Amèrica

El grup gironí presenta aquesta nit el seu sisè àlbum, amb un ple absolut, a la sala Sol de Madrid dins del festival Inverfest

Carmen 113 acaba de publicar Diva (U98 Music), el seu sisè àlbum en 26 anys des trajectòria amb dues etapes ben diferenciades. Diva (“Volíem un nom en femení i que fos un títol d’una sola paraula, com Hipnótica”, explica Jaume Nadal, veu principal) completa la trilogia iniciada amb Discutir desnudos (2018) i continuada amb l’esmentat Hipnótica (2021), els dos discos que de manera progressivament ascendent han portat la banda a grans escenaris com el del festival Sonorama i a unes xifres considerables a les plataformes com ara Spotify , on entren regularment a les llistes oficials i es mouen entre les 15.000 i les 20.000 reproduccions diàries. Aquesta mateixa nit, per exemple, Carmen 113 actua a la històrica sala El Sol de Madrid, amb les entrades exhaurides des de fa dies, en un concert programat dins del festival Inverfest. La gira estatal, que va començar el 20 de gener al festival gironí Neu!, continuarà el 16 de febrer a Bilbao, el 5 d’abril al Cruïlla Primavera de Barcelona, l’11 de maig a El Vid Festival de Daimiel i, com a festivals d’estiu ja confirmats, al Planeta Sound de Ponferrada i, de nou, al Sonorama Ribera d’Aranda de Duero. “Ara volem començar a obrir camí cap a fora de l’Estat espanyol, a països com ara Mèxic i Argentina. La idea d’expandir-nos cap a Amèrica la tenim entre cella i cella”, remarca Nadal, que ha coproduït el disc amb el guitarrista Alfredo Moreno, als seus Eufònic Estudis. Completen el grup el bateria Rafa Gallardo, el guitarrista Jordi Martín, el baixista Roger Tor i el teclista Albert Casellas.

Diva inclou nou temes, sis dels quals ja es van avançar prèviament com a singles al llarg del 2023. Després de la incendiària i ballable Piromanía, llançada ara fa un any, van arribar Lánzame hacia ti, A.M.A.R.T.E., Bailar llorando , Imparables i Mejoras el momento. Els gairebé 32 minuts de música del disc es completen amb les fins ara inèdites Pequeños trapecistas, El frágil equilibrio i Espacio temporal. Són cançons de pop i algunes clarament disco-pop, amb bones melodies, tornades ideals per cantar en grans festivals i ritmes inequívocament ballables i guitarres funk, que remeten a Chic o Daft Punk, citats directament pel cantant com a referents. “No tinc cap problema en dir que fem pop, perquè ho tinc molt clar. No fem indie, simplement som indies perquè som independents i ens ho gestionem tot nosaltres. Jo voldria sonar a les radiofórmules, l’únic problema és que no ens hi volen perquè aposten només per unes determinades coses”. La música de Carmen 113 , però, transmet sovint missatges agredolços: “Fem cançons aparentment festives, però en canvi les lletres són més aviat tristes i sobretot no són banals. És molt si estiguessin cantades des la foscor d’un pou, però sempre intentant buscar la llum ”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.