Miquel Fañanàs s’endinsa en un crim real que va tenir lloc el 1622 al monestir de Sant Esteve de Banyoles

Entre les 3 i les 4 de la matinada del 24 d’abril del 1622, tres monjos del monestir benedictí de Sant Esteve de Banyoles van fer explotar un barril de pólvora dins les estances abacials, i el resultat d’aquest atemptat va ser que el pare abat va quedar greument ferit i va morir després d’una breu agonia. “Els historiadors saben la identitat dels autors del crim i també que van ser condemnats a mort, al garrot vil, però és tot el que se sap sobre aquells fets, i enlloc no s’explica per què ho van fer”, explica l’escriptor Miquel Fañanàs (Girona, 1948) que hi ha trobat els ingredients necessaris –inclosa l’escassa documentació històrica, que li dóna “més marge per inventar”– per escriure la seva 26a novel·la, El crim del monestir (Columna, que arribarà a les llibreries aquest dimecres, 7 de febrer.

Fañanàs va trobar aquesta història en un llibre d’un amic, l’historiador i arxiver Ramon Alberch, titulat Girona. Històries, curiositats i misteris (Viena Editorial, 2013). També en parlava, a la seva obra Bandos y bandoleros en Gerona, l’historiador Julián de Chía (Toledo, 1818 – Mataró, 1898), que va ser arxiver de Girona, però no hi ha gaires referències històriques més sobre el crim. “On no arriba l’historiador, arriba el fabulador”, conclou Fañanàs, que també recorda que, segons algunes versions, els tres frares ajusticiats apareixen representats simbòlicament en tres capitells de les arcades de la Rambla de Girona, a l’alçada del número 32, on es poden veure un home tocant us sac de gemecs, un home-cargol tocant una flauta i un individu barbut amb ales de ratapinyada.

Aquest thriller, que permet a l’autor endinsar-se en l’ambient enrarit d’un monestir del segle XVII, està protagonitzat per Mateu, que es veu obligat a entrar al monestir de Sant Esteve com a postulant, a causa de la precarietat familiar, i ja com a novici acaba ajudant Guillem d’Abellán, enviat al monestir pel governador Aleix de Marimon –un personatge històric real– per investigar el cas. Pel que sembla, l’abat assassinat era un home “dèspota, cruel i de vegades violent, que tenia importants aspiracions polítiques”. Sobre les causes que van propiciar la seva mort violenta, Fañanàs apunta que “tenen a veure en part amb el seu caràcter, però en realitat són més greus i profundes, i d’alguna manera estan molt lligades a problemàtiques actuals”.

El crim del monestir s’afegeix a la llista de novel·les històriques ben documentades que han convertit Fañanàs en un dels referents del gènere a Catalunya, sobretot des que va guanyar el premi Néstor Luján amb La bruixa de pedra (2012). Després van arribar El gran inquisidor (2015), Bonastruc, el jueu (2017) i Les drassanes del rei (2021). En la majoria d’aquestes novel·les, Girona és un dels escenaris principals, fins i tot a Les drassanes del rei, on també apareix el setge de Girona del 1285. A El crim del monestir, Girona també hi surt, perquè és la ciutat on té lloc el judici dels monjos. Però evidentment Banyoles és l’epicentre de l’acció, una època en què la capital del Pla de l’Estany tenia també un convent caputxí al puig de Sant Martirià, actualment en ruïnes, que Fañanàs connecta mitjançant un túnel amb el monestir de Sant Esteve: un túnel imaginat per l’autor que algú li ha dit que podria haver existit.