‘La sociedad de la nieve’ arrasa als Goya amb dotze premis

La sociedad de la nieve partia com una de les favorites a la gala dels Goya, celebrada aquesta nit passada a Valladolid, i ha estat guanyadora en endur-se dotze premis, entre els quals hi ha els de millor pel·lícula, direcció (per a J.A. Bayona) i actor revelació (Matías Recalt). S’ha imposat, finalment, a la pel·lícula més nominada d’enguany, 20.000 especies de abejas, que partia amb quinze nominacions i finalment s’ha endut tres premis: el de millor direcció novella i guió original, tots dos per a Estibaliz Urresola, i el de millor actriu de repartiment, per a Ane Gabarain.

J.A. Bayona ha dit que està molt orgullós de formar part de la família del cinema espanyol, ha destacat que 150 milions d’espectadors han vist ja el film a tot el món i ha agraït especialment el suport dels espectadors. “Cal un públic i una indústria forts que ens permeti desplegar tot el talent que tenim”, ha subratllat. En una nit memorable per a gairebé tot l’equip de La sociedad de la nieve, també han pujat a l’escenari a recollir els premis a millor música original (Michael Giacchino), fotografia (Pedro Luque), maquillatge i perruqueria (també està nominat a l’Oscar en aquest apartat), direcció d’art, disseny de producció, muntatge, vestuari, efectes especials i so.

Saben aquell partia a la graella de sortida amb onze nominacions i només es va endur un Goya, però dels importants: el de millor actor protagonista, per la interpretació que fa David Verdaguer d’Eugenio. Malena Alterio ha guanyat l’estatueta a la millor actriu protagonista per Que nadie duerma.

A més de La sociedad de la nieve, enguany hi havia dos contendents més nominats als Oscar, i tots dos han marxat a casa amb estatuetes: Robot dreams, les de millor llargmetratge animat i guió adaptat, i el film xilè La memoria infinita, de Maite Alberdi, ha guanyat el Goya a la millor pel·lícula iberoamericana. Mentre siguis tu, l’ara i aquí de Carme Elias, de Claudia Pinto, ha fet bons els pronòstics i s’ha emportat el guardó al millor documental. En aquesta ocasió, Carme Elias no ha recollit personalment el premi, com va fer diumenge passat als Gaudí.

Sigourney Weaver ha rebut Goya Internacional de mans de J.A. Bayona, que la va dirigir a Un monstre em ve a veure. “M’heu fet sentir com una reina”, ha dit, en un emotiu discurs en què fins i tot ha tingut paraules d’agraïment per a la seva dobladora al castellà, l’actriu catalana Maria Lluïsa Solà. Juan Mariné, director de fotografia d’importants pel·lícules espanyoles dels seixanta i setanta, ha estat distingit als seus 103 anys amb el Goya d’Honor. L’ha recollit en nom seu José Sacristán.

Altres premiats de la nit són José Coronado, millor actor secundari per Cerrar los ojos (el film de Víctor Erice només ha guanyat aquest premi d’onze nominacions); Janet Novás, actriu revelació per O corno; Anatomía de una caída, millor film europeu, i Rigoberta Bandini, per la cançó Yo solo quiero amor, de Te estoy amando locamente.

La del 2024 ha estat una cerimònia especialment reivindicativa. Ha començat amb la presentadora, Ana Belén, alçant la veu contra els abusos sexuals (“aquí també s’ha acabat”, ha cridat), i Pedro Almodóvar ha posat punt i final contestant al vicepresident de Vox de Castella i Lleó, Juan García-Gallardo, que abans de la gala havia dit que la gent del cinema són “senyorets” que cobren subvencions per fer pel·lícules que no veu ningú. “Tornem els diners rebuts anticipadament amb escreix”, ha dit el cineasta. Entremig, hi ha hagut moltes intervencions a favor de la igualtat de gènere, contra els abusos, denunciant la crisi climàtica, a favor dels pagesos, i, sobretot, exigint la pau a Gaza.