CÒMIC
Autors que triomfen arreu del món
El badaloní Rubén Pellejero és l’hereu d’Hugo Pratt i el seu Corto Maltès fascina internacionalment
També badaloní, Joan Boix aporta al món un dels grans clàssics americans: ‘The Phantom’
El barceloní Juan Albarrán ha aconseguit al Japó la consideració de gran estrella del manga
Existeix un històric d’autors de còmic catalans a l’estranger, però sovint és anònim. Als anys seixanta, per la via d’agències artístiques com ara Selecciones Ilustradas i Bardon Art, es van omplir milers de pàgines de revistes per a adolescents al Regne Unit i als països escandinaus en què predominaven les historietes romàntiques. El talent era reconegut, però només per fer bullir l’olla. També a Gran Bretanya van destacar els treballs per la companyia Fleetway, que ocupava talents com el d’Enric Sió per realitzar còmics de gènere. Els germans Blasco van ser els autors de moltes de les històries de Zarpa de Acero.
Personatges britànics de gran popularitat van ser dibuixats per artistes catalans. Un cas destacat és el de Modesty Blaise, l’art del qual va ser obra al llarg de molts anys d’Enric Badia Romero. També Longaron, autor de la cèlebre figura d’un soldat a les portades d’Hazañas Bélicas, va donar forma a la primera heroïna de còmic afroamericana: Friday Foster.
Als anys setanta també hi va haver presència catalana als Estats Units, amb molts dels artistes de l’editor i agent Josep Toutain, que va fundar Catalan Comunications, que, amb l’associació amb l’editor americà Warrren, va portar el talent català a revistes de gènere de terror com Creepy, Eeire i Vampirella, amb noms com Pepe González, Luis Garcia, que tot i néixer a Puertollano va fer carrera a Catalunya, i Josep Maria Beà, que va ser el primer autor català que va publicar amb guions propis als Estats Units. Un va ser The accursed floyers, basat en una llegenda de bruixeria catalana del segle XIX. Els personatges vestien a la manera catalana de l’època.
A partir dels noranta, amb Marvel UK, el barceloní Pasqual Ferry va obrir el camí al mercat americà i així els superherois no només de Marvel, sinó també de DC, van tenir traç català. La llista és àmplia i el talent català és molt preuat als Estats Units: Ramón F. Bachs, Pere Pérez, Jordi Armengol, Miguel Muerto i molts altres.
Grans clàssics
Malauradament els personatges creats a Catalunya han tingut poc impacte a l’estranger. De ben segur els herois que han transcendit, ni que fos d’una manera localitzada, han estat Mortadel·lo i Filemó, concretament a Alemanya, on van arribar a ser molt populars, i Torpedo de Jordi Bernet i Abuli, serie negra en clau sarcàstica.
Actualment, el badaloní Rubén Pellejero és fa càrrec del dibuix d’un dels grans clàssics contemporanis europeus: Corto Maltés, amb guió del madrileny Juan Díaz Canales. La seva interpretació fidedigna de la creació d’Hugo Pratt ha convençut fins i tot els més fidels i estrictes seguidors del personatge.
Ara mateix, Pellejero traurà l’1 de març a Bèlgica i França Barcelona l’âme noire, una obra d’autoria coral amb què col·labora amb Eduard Torrents, Martin Pardo, Denis Lapière i G ani Jakupi. Històries fosques en la dictadura franquista.
També badaloní és el dibuixant Joan Boix, que continua una llarga llista d’autor que han promogut la llegenda de The Phanton, que va ser conegut a l’Estat Espanyol com El Hombre Enmascarado. La creació de Lee Falk i Ray Moore de 1936 està considerada una mena de predecessor dels superherois. No té superpoders, però a la jungla creuen que és immortal perquè sempre n’hi ha un.
Aires francobelgues
En el mercat d’influència francesa han aterrat amb força els autors catalans. Jaime Martin ja és un dels habituals de les llibreries franceses amb les seves històries familiars de la Guerra Civil.
Tot una figura és Jordi Lafebre, del qual aquesta dies Norma treu Soc el seu silenci, obra subtitulada Una intriga a Barcelona en què l’herència d’una gran família de vinyaters construeix la trama enigmàtica de l’obra. També és estimat a França Ricard Efa, que ha dibuixat les biografies d’un músic, Django, mano de fuego, i un pintor, Monet: nómada de la luz.Qui també ha trobat forat en el mercat francés és Oriol Malet, que amb John Carlin va publicar Mandela i el General i Un món d’art brut amb el Christian Berst, les dues a Comanegra.
Roger Ibañez, habitual company professional del guionista Raule, té previst el llançament el 5 d’abril per tot el mercat francobelga de l’obraLe Dieu-Fauve, amb guió de Fabien Vehlmann. I així no pararíem...
De la xarxa al paper
Un dels més grans fenòmens catalans de projecció internacional és el protagonitzat per Míriam Bonastre (Pineda de Mar, 1994). Formada a l’escola Joso, a partir de 2015 publica setmanalment el còmic digital Hooky a la plataforma Webtoon, amb tant d’èxit que el 2022 es va publicar la versió en paper, que es va situar en la llista dels llibres més venuts a les llistes de The New York Times. La versió en català d’aquesta obra, a càrrec de l’editorial Entredos.
I al bressol del manga, també
Japó és un país permeable a l’influx del que es fa al resta del món, però una altra cosa és que els autors d’un altre país i cultura se situïn al mateix gran nivell de consideració que tenen el mangakas–autors de còmic– japonesos. Un dels pocs occidentals que ho ha aconseguit és el barceloní Juan Albarrán, que, amb Shoji Fujimoto, és autor de la sèrie Matagi Gunner, que publica Norma, que és un gran èxit al Japó i que ha provocat que Albarán ja sigui tota una celebritat. Una situació de la qual l’autor no se’n sap avenir pel tracte d’estrella que va rebre quan va visitar Tòquio. L’argument gira al voltant d’un vell caçador que viu a la muntanya i troba una vella consola de videojocs. L’home s’aficiona i esdevé tot un mestre del joc FPS.