Protagonistes eteris coincideixen en els premis de narrativa Finestres, que també aposten pel còmic compromès

Pot ser que siguin els signes del temps i tal com va dir Andrés Barba (Madrid,1975) guanyador del premi Fundació Finestres de narrativa en castellà per El último día de la vida anterior: “Hi ha un cert cansament de la novel·la autoreferencial que es va emergir a causa del desprestigi de la ficció, com si des de la ficció no es pogués parlar de coses amb autenticitat”. Per això creu que per tractar la realitat s’ha tornar a la novel·la de gènere. En aquest cas el gènere d’espectres i fantasmes, que li permet jugar amb diferents espais cronològics. “Aquesta novel·la neix de la pandèmia i acaba sent una metàfora de la vida, de com entres en una mena de forat que només pots sortir si algú t’acompanya”. L’espectre de l’obra és una mateixa dona que cada cop que entra a casa seva es veu fent el que havia fet el dia anterior.

També són espectres de dones els que apareixen a la novel·la d’Irene Solà (Malla, 1990), Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres, premi Fundació Finestres de narrativa en català. Les protagonistes són dones que van habitar a la mateixa casa al llarg de diferents generacions el que dóna veu a plantejar, segons l’autora, qüestions molt diverses ja que la mirada de totes elles es diversa i l’experiència, segons l’època que els hi va tocar viure, molt diferent”. Segons explica Solà la novel·la passa en un sol dia, el que permet que també hi aparegui la foscor, “però la foscor també pot ser un espai de refugi, de vida, de plaer, tot depèn amb quins ulls la vegis”.

Els premis de narrativa estan dotats amb la quantitat de 25.000 euros i recauen en obra ja publicades l’any anterior. Enguany totes dues peces han estat editades per Anagrama.

Ans al contrari, el premi Finestres de còmic en català es concedeix a obra no realitzada “per estimular la creació en aquest camp i també està dotat amb 25.000 euros per posar de relleu que es tracta d’un àmbit creatiu del mateix nivell que la literatura”, explica Montserrat Terrones, presidenta del jurat que ha fet la tria guanyadora que ha senyalat a Mala olor, de Nadia Hafid (Terrassa, 1990) com a projecte guanyador. Aquesta serà la tercera obra de Hafid que no serà publicada fins l’any vinent. Mala olor és un crítica a la hipocresia de la societat utilitzant una empresa que es vanta dels seus valors positius de respecte als treballadors. A tots menys a la protagonista de la història, a la que els companys acusen que els seus peus fan mal olor. Aquesta situació la portarà a una mena d’assetjament laboral. Hafid va mostrar la seva alegria pel fet que sigui la seva primera obra en català, “el meu idioma matern i el del meu país”.

Pel que fa també al còmic català , els premis Finestres concedeixen dues mencions al Talent Novell, amb una dotació de 15.000 euros. Una de les mencions ha estat declarada deserta i l’altra ha anat a parar a l’obra Lignit d’Emma Casadevall que indaga en les transformacions que va patir la comarca del Berguedà en el seu procés d’industrialització. “El que havia de ser una millora de les condicions de vida dels habitants de la zona va acabar sent un canvi de les maneres de viure no sempre positiu”.