Crítica
Una ‘destensió’ buscada, diferent
Pont Flotant és una de les moltes companyies de fora de Barcelona (al costat d’Íntims Produccions, per exemple), que es mereix molta més atenció del públic. Per això és una benedicció que el TNC, amb la seva funció de pal de paller del teatre en català, els hagi rescatat aquesta producció del 2019. Aquest grup d’amics saben traslladar a l’escenari els fets i desitjos més quotidians. Algú recorda la paella i el foc de camp d’Exercicis d’amor? Doncs, ara, miren els estels amb un grup i uns interessos ben diferents.
La companyia valenciana, d’una frescor comparable a la d’Els Pirates i amb uns girs dramàtics de l’altura de La Calòrica, ha anat creixent dalt l’escena. Han parlat del record de la infància (Com a pedres), de les enveges (Jo de major vull ser Fermí Jiménez) de l’angoixa dels fills (El fill que vull tindre) i de la mirada social en l’entorn (Les set diferències). I, ara, hi tornen amb un grup tan divers com insòlit. Posen en pràctica el que es proclama des de la intenció social de la cultura. Amb totes les contradiccions que això pugui suposar. I demanant la paciència necessària per arribar al clímax dramàtic.
Acampada pateix d’aquesta manera d’entendre el teatre. Per força, es perd tensió en la trama, perquè el que compta és la presentació de cada personatge. En fan gala com en les produccions d’Escenaris Especials de Clàudia Cedó (Mare de sucre), però sense desenvolupar una trama que posi en qüestió la convenció social. Acampada és com un espectacle per mostrar cada retrat. Sense exposar-se com a testimonis d’una injustícia. Són en un espai prou comú, però amb una situació diferent.
Pont Flotant sap tancar de la millor manera possible cada muntatge: des de la veritat més pura, la ficció es trenca i emergeix un torrent de descoberta. En aquesta acampada, no volen arribar a cap cim, només pretenen que la convivència trenqui la quarta paret. Així com un espectador descobreix noves capes si repeteix una funció, també una persona invident, per exemple, descobreix altres descripcions si va canviant la persona que fa l’audiodescripció. La intel·ligència està a saber conviure-hi, en positiu.