Nova versió ampliada d’‘El parlar de la Garrotxa’

Quets (sabatilles esportives), becus (ecs), torraina (moc sec), empardalar-se (enamorar-se), gardela (bofetada), entrabanqueta (traveta), talaiar (vigilar), tita carmellosa (gall dindi)... són només alguns dels mots del vocabulari típic de la Garrotxa, desconeguts per a un gran majoria de forans, que tenen només com a referent el verb cardar, en tots els seus significats. Joaquim Monturiol i Eloi Domínguez van recollir les particularitats lingüístiques d’aquest dialecte del català a El parlar de la Garrotxa i, ara, vint anys després d’haver exhaurit les dues primeres edicions, n’han fet una nova versió, revisada i ampliada amb més de 600 mots nous i més de 200 expressions populars. Es presenta el proper 1 de març (19 h, sala El Torín d’Olot). A part de l’estudi dels trets lingüístics i del recull de vocabulari i expressions del parlar garrotxí, el llibre de Monturiol i Domínguez és un reconeixement a les persones que l’han mantingut i transmès de generació en generació, i pretén animar els més joves a fer-se seva aquesta herència lingüística i engrescar-los a fer-la servir i preservar-la. Per això Edicions El Bassegoda, que és qui l’edita, proposa col·laborar en aquest projecte, perquè aquest llibre es converteixi en un llibre de capçalera per conèixer i preservar el parlar de la Garrotxa.

Aquest llibre es vendrà a 20 euros, tindrà més de 300 pàgines i conté una aproximació a l’estudi del parlar de la Garrotxa, un recull de lèxic ordenat alfabèticament, frases fetes, expressions i locucions, així com també uns passatemps. Del disseny de la portada i de la gràfica de la maquetació se n’ha encarregat l’il·lustrador Ferran Coves.

El parlar de la Garrotxa, doncs, és essencial per preservar i fer conèixer el tresor patrimonial d’aquesta manera de parlar català, però també per reivindicar el seu prestigi, ja que, massa sovint, se l’ha qualificat de forma despectiva com un “parlar de pagès” o “un parlar col·loquial”.