Una nova era per a la sardana?

Símbol de Catalunya

En quin moment es troba actualment la sardana? De les seves tres cares principals –la música, la dansa i com a símbol d’identitat catalana–, dues, la música i la dansa, prenen avui dia més protagonisme que l’altra, la que identifica la sardana amb el poble català. “Dissortadament, ens trobem en uns moments en què la nostra llengua, la nostra cultura, tornen a estar en perill”, lamenta Vallverdú, per qui els joves tenen la clau per mantenir viva la sardana.

Per Agnès Toda, és clar que avui dia la percepció de la sardana com a símbol dels catalans “s’ha anat aigualint”. A finals dels seixanta i principis del setanta, “enmig d’aquell període de repressió, als aplecs de Paretdelgada es van començar a construir els Països Catalans; es va tenir l’atreviment de demostrar que hi havia una cultura catalana que encara bategava i es vetllava perquè no se n’anés en orris”, creu Toda. “La situació històrica era una altra i representaven tota una altra cosa; els aplecs eren un parèntesi de llibertat”, però actualment, la sardana es percep com a símbol d’identitat catalana? Per Toda, com que durant el segle XX hi va haver moments que va estar perseguida, com ara La Santa Espina (prohibida durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco), “es va difondre com a símbol”: “la prohibició, durant el franquisme, va fer que acabés prenent més força i que les ballades de sardanes fossin importants i es fessin extensibles arreu del territori”. Actualment, però, la seva vitalitat es mesura també al costat de la jota, que té una presència destacada a part dels territoris de parla catalana: “S’han fet estudis i s’ha vist que hi ha determinades zones on la sardana tampoc no s’havia ballat mai; s’havia ballat més la jota, per això ara es recuperen les jotes antigues”, indica Agnès Toda.

Som Sardana

Pels representants de l’entitat que dona aixopluc al món sardanista, Som Sardana –que és la nova marca de la Confederació Sardanista de Catalunya–, els aplecs de Paretdelgada s’han d’entendre en aquell context polític i cultural però “s’ha d’evitar el presentisme en un fet històric”: “De fet, considero que avui dia ningú no posa en dubte que la sardana és un símbol d’identitat de la cultura catalana, que ho és des que els defensors de la Renaixença van adoptar la sardana com un símbol més del cànon que forma el que en diem cultura catalana. La sardana és més actual que mai”, destaca Joan Pons, portaveu de Som Sardana. El 21 de desembre passat, la que era la Confederació Sardanista de Catalunya va fer un “canvi de marca” (amb un nou portal web inclòs) i va adoptar el nom de Som Sardana amb l’objectiu d’“arribar a tothom”: “Més enllà dels sardanistes convençuts, hem d’anar a buscar futurs sardanistes que encara no saben que en un futur proper seran apassionats del món de la sardana. La sardana s’escolta, es toca, es balla, es viu, i hem de comunicar què representa formar part del món de la sardana.” La crida als joves és fonamental: “Volem demostrar que la sardana és una expressió viva i actual, engrescadora, transversal, integradora i que pot ser atractiva per als joves”, afegeix.

Per Joan Pons, és indubtable la vigència i vitalitat de la sardana en el segle XXI: “És més actual que mai, sobretot pel fenomen Coti x Coti [la cançó de The Tyets] però també perquè el món sardanista continua viu i organitza i programa aplecs, concursos, ballades i cursos.” En el darrer any el nombre de cursos gairebé s’ha duplicat. La sardana-reggaeton de The Tyets ha sacsejat, en positiu, tot aquest món: “El Coti x Coti és un èxit que hem de celebrar. La irrupció d’aquesta cançó en el panorama musical català ha permès que la sardana surti del món sardanista i s’escampi com una taca d’oli arreu del país. Podem dir que és la sacsejada que necessitàvem. Qui no pot valorar de manera positiva una manifestació cultural que ha situat la sardana al centre de qualsevol conversa quotidiana? És veure la sardana més viva que mai a través de nous formats”, assegura Pons, que també valora que la versió per a cobla del Coti x Coti hagi estat “una de les més tocades a plaça aquest darrer any” i que s’hagi pogut “veure jovent fent l’intent d’aprendre a puntejar”, “això només té un nom: èxit rotund”. El portaveu de Som Sardana ho té clar: “Qui pot dubtar que la sardana té el seu lloc en la societat catalana si és un esdeveniment cultural que ocupa places a tot el país i que, de retruc, és visible per a tothom?”: “La sardana és transversal, integradora i intergeneracional”, però com que “no pas tothom en té aquesta percepció”, Som Sardana vol “rejovenir la imatge de la sardana” i “donar-la a conèixer desacomplexadament”.

Sobre la participació dels joves, Joan Pons creu que “s’ha d’evitar responsabilitzar el jovent i fer generalitzacions que facin entendre que no tenen interès per la sardana, perquè no és cert”. “Acabem de parlar de l’efecte del Coti x Coti i una de les conclusions a què hem d’arribar és que el que falta és més coneixement del món sardanista i, de retruc, també de la cultura popular catalana. Si pensem que els joves veuen la sardana com una activitat avorrida i poc engrescadora potser és perquè no hem sabut fer-los arribar ben bé què és la sardana, que és una manifestació cultural oberta a tothom, transversal, intergeneracional i, evidentment, engrescadora”. Adaptar la sardana a nous formats i aconseguir influenciadors sardanistes, proposa Pons, “seria tot un repte de futur per fer arribar la sardana als joves i al públic general”.

La presidenta de la colla Germanor també demana “més implicació” de l’administració pública i que es promogui la retransmissió d’aplecs o concerts a la televisió pública, a més que les escoles de música ensenyin els instruments de la cobla, com ara la tenora, el flabiol i el tamborí. “Sinó hi podria haver la sensació que la sardana està en decadència; és una llàstima que molts joves ni n’han ballat ni saben gaire bé què és la sardana.”

Una altra de les accions més constants per promoure la sardana és la designació, cada any, de la Capital de la Sardana. En el darrer any ha ostentat el títol Sant Cugat del Vallès, i a partir d’aquest febrer pren el relleu Manresa.