Festival del circ elefant d’or
El risc que humanitza el circ
En el circ, per molt ben organitzat que estigui, sempre poden passar coses no previstes, i això encara l’humanitza més i el fa més atractiu. Pot passar, per exemple, que l’espectacle de màstils oscil·lants procedent de Rússia (el col·lectiu Spirits of the North), que dijous havia d’obrir la segona part de l’espectacle Blau en la sessió inaugural del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or a la gran carpa de la Devesa de Girona, no arribés a temps i que hagués de ser substituït per una de les grans atraccions d’aquesta 12a edició del festival: el número de triple trapezi dels xilens The Flying González, amb quinze artistes volant per les altures –número “històric” només vist en altres dues ocasions i mai amb tants participants, segons el director i presentador del festival, l’enciclopèdic del circ Genís Matabosch– i un quàdruple salt mortal espectacular, que va provocar sorolloses ovacions i va deixar clar quin seria el vot del públic, recaptat com sempre a través d’unes butlletes en què aquesta vegada, pel canvi de programa, no apareixia el nom de The Flying González. Els trapezistes xilens actuaran també a l’espectacle Vermell –avui mateix en dues funcions–, com estava previst, i els russos s’incorporaran finalment al Blau a les tres funcions d’aquest dissabte.
No cal dir que el risc també pot ser perillós, i així es va poder comprovar dijous en el número de patins acrobàtics del Duo Stardust, tot un prodigi de velocitat vertiginosa que va tenir la mala sort d’acabar de sobte per un accident: una bengala mal encesa li va provocar una cremada al pit a la patinadora, que va sortir de la pista i se’n va anar directa cap a la clínica Bofill. En principi, la cremada és lleu, però en aquests moments encara no se sap si l’artista decidirà continuar o no amb el seu número a la resta de funcions previstes del Blau.
Tot i que l’espectacularitat del triple trapezi podia deixar una mica a l’ombra els altres onze números –incloses les diverses intervencions del jove i dinàmic pallasso Pacusito Videla, de només 19 anys, cinquena generació d’una gran nissaga del circ argentí–, hi ha altres números de l’espectacle Blau realment excel·lents, com ara l’elegant obertura amb les cintes aèries i el tir amb arc des de les alçades de la kazakh Light Arrow; els malabars ultraràpids, com si fos un ventilador humà, del peruà Nilson Escobar; els salts imponents dels centreeropeus squAIRe a la planxa coreana; la combinació de força i bellesa etèria de la parella russa In Your Hands en el portor coreà –literalment, ella estava en mans d’ell, sobretot quan la sostenia voltant pels aires amb els ulls tapats–, i els equilibris impossibles sobre un contrabaix giratori del bielorús Artsiom Zhaunenka. També va ser una meravella, en la recta final, el número de cercle aeri del Duo Soul, certificant que l’amor pot amb tot, també amb la força de la gravetat. En canvi, la doble representació xinesa no va ser tan efectiva com en altres ocasions. Res en el circ no és mai cent per cent segur, com a la vida. Per això ens agrada.