Jandro González dibuixa el misteri no resolt d’uns muntanyers que van perdre la vida als Urals

“Hi qui demana a les llibreries el nostre àlbum perquè es pensa que es la versió en còmic de la quarta temporada la sèrie d’HBO True detective”, explica Jandro González (València, 1985). Com a la producció televisiva, El misterio del paso Diátlov (Norma Editorial) ofereix morts misterioses a paratges gèlids i inhòspits amb possibles causes del fet que van més enllà que la congelació o l’atac d’animals i que s’endinsen en explicacions paranormals. La història verídica és la d’un grup d’alpinistes, vuit homes i dues dones, que solien fer sortides a paratges de grans dificultats de supervivència. El seu objectiu era el de posar a prova els límits de les capacitats humanes. L’expedició és víctima de fets misteriosos i perden la vida. Les restes són localitzades en unes condicions que plantegen molts interrogants sobre les morts. A més d’esportistes, el grup tenia la característica que eren ments brillants de les millors universitats de l’Unió Soviètica.

Estem a 1959, i el govern soviètic envia als Urals, a l’indret conegut com Kholat Syakhl (Montanya morta) a un equip per investigar què ha passat amb el grup d’alpinistes, del que només un en tornaria però sense que pogués donar explicacions del què havia passat. Van trobar-hi cadàvers dispersats i que presentaven anomalies: com la de que un dels morts tenia les costelles trencades, a un altre li mancaven els ulls i un dels cadàvers , a més dels ulls, li faltava la llengua. Fins i tot un dels morts tenia restes radioactives. Per afegir més enigma es detecta que els muntanyers havien sortit de la seva tenda fent una obertura amb un ganivet. Els excursionistes van ser trobats en mig d’un pas entre muntanyes, ara conegut com el pas Diátlov com a homenatge al cap de l’expedició. El que era força rar és que a prop tenien un bosc que podia aixoplugar-los i aportar llenya per fer-ne foc. Les temperatures arribaven als 40 graus centígrads en un paratge que ni les tribus aborígens de la zona, els Monsies, s’atreveixen a transitar-hi. Una altra de les teories va ser acusar els Monsies, quan de fet sempre han estat gent de pau i arrelats a la natura des de segles.

Com si es tractes d’un Expedient X, es va contemplar també la intervenció de forces extraterrestres en l’esdeveniment fatal dels joves.

Tots aquest fets han generat versions diferents, algunes de les quals han estat recollides en un extens dossier que el guionista Cédric Mayen ha inclòs al final de l’àlbum i que recull l’opinió d’experts sobre el què va passar en un cas que va intervenir fins i tot la KGB i que va declarar-se com a “tancat” pel govern rus el 2019.

“S’ha parlat fins i tot de que podíem haver patit al·lucinacions a causa de drogues que es probable que portessin per experimentar l’ajuda que els hi podien fer en condicions adverses”, explica Jandro González, que veu com a causa més factible de les morts l’acció del vent catabàtic, una massa d’aire fred d’alta densitat de característiques gairebé sòlides. “Tanmateix, jo prefereixo quedar-me amb la idea de que es tracta d’un misteri que crec que mai ningú resoldrà”, explica el dibuixant.

Jandro González utilitza dos cromatismes en l’obra: dues tonalitats que diferencien els dos temps en què està narrada l’obra: la dels fets dels alpinistes i la de l’operació d’investigació dels esdeveniments.

El també professor de l’escola de còmic Joso lamenta que sigui França on es publiqui originalment el còmic. “Però si no fos pel mercat franco belga no podríem viure la majoria d’ autors de tot l’Estat. A França, a banda de pagar sous més alts, valoren molt el nostre talent i això provoca a vegades la queixa dels autors francesos”.

Aquesta relació francesa va servir perquè el guionista Cédric Mayen contactés amb ell. “Em coneixia pel meu treball al còmic La vampira de Barcelona i com jo és un amant dels misteris i dels true crimes. Ens vam posar d’acord ràpidament”.