Nicolas Cage, de celebritat viral a home més odiat en el film ‘Dream scenario’

Explicava Nicolas Cage anys enrere que canviar-se el cognom de Coppola per Cage, un homenatge al superheroi del món del còmic Luke Cage, no era un repte que s’hagués imposat per triomfar sense aprofitar la fama familiar, sinó una estratègia per facilitar-se les coses: ser nebot del gran Francis Ford Coppola l’obligava a treballar el doble que els altres per fer-se un forat en el món del cinema. L’hagi ajudat o no, amb el cognom de Cage ha desplegat una carrera intensa (120 papers des del 1981), fructífera i molt variada que, per simplificar, tendeix a agrupar-se en dues grans categories: el cinema independent, d’autor i amb ambicions artístiques, i el producte comercial per al gran públic. En el segon grup, hi entrarien La Roca, Con air, la saga infumable de National treasure (La búsqueda)... Entre els títols artístics, segurament més habituals als primers anys de la seva carrera, hi ha treballs amb els Coen (Arizona baby), David Lynch (la premiada Corazón salvaje) o Mike Figgis (Leaving Las Vegas). La diferència de qualitat entre els seus films fa que la puntuació del públic a la gran base de dades d’IMDB variï entre el 3,1 de Desapareguts sense rastre (2014) i els 7,7 d’Adaptation: El lladre d’orquídies (2002).

Dream scenario , que va clausurar el darrer festival de Sitges i va ser rebut amb una forta ovació, se situa clarament en l’òrbita del seu cinema més prestigiós, tot i ser una comèdia. Ho certifiquen les puntuacions de públic (7,0 a IMDB) i crítica (74 sobre 100 a Metascore). No és cap sorpresa si mirem qui hi ha al darrere: el guionista i director és el suec Kristoffer Borgli, que ja havia bussejat per les aigües tèrboles de la fama amb Sick of myself, i és una aposta de la prestigiosa companyia nord-americana A24, productora d’èxits com Midsommar, Vidas pasadas o la guanyadora dels Oscar del 2023 Tot a la vegada a tot arreu.

La premissa de Dream scenario és senzilla, però les conseqüències són les d’un cap de fibló de grau 5: un professor universitari anodí, que sent que ha fracassat en la vida, malgrat tenir una família molt maca i una feina estable, esdevé inesperadament una celebritat quan, de manera inexplicable, apareix en els somnis de milions de persones. Tot es complica quan es giren les tornes de la mateixa manera misteriosa i capriciosa que s’ha guanyat el cor de la gent i s’ha fet viral. Nicolas Cage mostra una capacitat envejable de riure’s de la fama i d’ell mateix, en un film que posa en evidència les contradiccions i les fràgils premisses a partir de les quals s’adora com a déus o bé s’odia profundament els personatges públics en l’era d’internet i les xarxes socials.