La Ludwig Band ‘teatrera’ s’inventa la tragèdia del cambrer Artemi

La Ludwig Band és una formació que despunta d’entre el catàleg de grups de música en català, sobretot per la seva frescor, amb una energia als concerts contrastada al darrer Festival Grec (Gràcies per venir). Des de fa anys, potser com una sortida inesperada, van impulsar el col·lectiu Pedant a Missa i repicant. L’any passat, per exemple, van presentar el seu Sant Pere el farsant al Maldà. Van fer un sold out, i van aconseguir recol·locar el públic que s’havia quedat fora en tres sessions a la Biblioteca de Catalunya. Ara, des del 7 fins al 24 de març, estrenen una altra pallassada: Artemi, el cambrer abstemi. Amb un to entre vodevil i Pastorets de Folch i Torres, narren la peripècia d’un home que va acabar treballant de cambrer per a subsistència i que, una cadena de casualitats, fa que acabi regentant un bar, tot i que mai ha volgut ser cambrer. Una peripècia que funcionaria com a díptic de la cançó icònica del grup Manela, no vull currar per vostè .

Aquest Artemi no sembla massa decidit. Té un cert aire de Bartleby d’en Melville, d’aquell “preferia no fer-ho”. La pega, segons es desprèn del que explica la companyia darrera la barra de la Biblioteca aquest migdia, és que tampoc té manera d’evitar aquest regal. I que és una trista sort treballar mentre tots els altres estan de gresca.

La peripècia funciona gràcies a encadenar xistes mirant d’explicar-ho amb la màxima seriositat per desarmar el públic. No hi ha cap idea militant, però Quim Carandell admet que, en tot cas, la peça sí que té “una moraleja”. El grup nombrós, ha aconseguit combinar assaigs i funcions, combinant-ho amb les feines respectives, també amb les gires de la Ludwig Band, que reprèn gira passat Setmana Santa. En realitat, el col·lectiu i La Perla29 ja parlaven d’integrar-los en una minitemporada abans de la pandèmia. Però la complexitat de programar amb molts mesos d’antelació feia difícil entrar-los al seu cartell. El director de La Perla29, Oriol Broggi, està molt satisfet que provin les seves astracanades a la Biblioteca. Les seves històries, rimades, aporten un públic molt jove a la Biblioteca i permet donar sortida a una farsa desimbolta que costa trobar a la cartellera. Ara, fins al 19 de març al Maldà, la jove companyia Application Rejected presenta una peça desinhibida i desarmada total: P amb tomàquet, el demà En una Catalunya independent, a mitjans del segle XXI, el govern prohibeix la comercialització del tomàquet de sucar.