Un petit centre d’art contemporani al cor del carrer Consell de Cent de Barcelona. Aquesta és la nova aposta de la veterana galeria Mayoral en un local bessó i contigu al que desplega la seva línia d’art de la postguerra catalana i espanyola, amb què és referent en el mercat nacional i internacional. “Seguim la idea mironiana que per enfortir les arrels s’ha de créixer”, diu Jordi Mayoral, segona generació d’una família de galeristes en il·lusionant expansió els darrers anys. A finals del 2019, van obrir establiment a París i ara, doncs, sumen una tercera aventura compromesa amb la creació actual, per a la direcció de la qual han fitxat Joana Hurtado, fins la tardor passada al capdavant del centre d’art contemporani de la Fabra i Coats.

“En realitat, en tenim quatre, de seus. N’hi ha una que sempre està rotant en fires”, precisen els Mayoral, tres germans i un pare que va començar el negoci amb una minúscula botiga de brocanter – “de xatarrer”, en diu ell– a finals dels anys setanta a Tarragona i que va fer el salt a la capital del país pocs anys abans dels Jocs Olímpics, primer al Boulevard Rosa i al cap de poc al rovell de l’ou de les galeries de Barcelona, un Consell de Cent que alguns donen per mort –galerísticament parlant–, però no pas el patriarca, Manel Mayoral, ni els seus fills, a més de Jordi, Eduard i Cristina. “Hi crec ara més que mai. Això que hem fet nosaltres ara servirà de model, n’estic segur.”

L’objectiu era inaugurar la sala, de 250 metres quadrats i situada als baixos de la mateixa finca del número 286, a tocar de la Rambla, abans de la fira Arco de Madrid, en què tenen estand, i així ha estat. El projecte s’ha treballat amb celeritat des de que el local va quedar buit, el novembre passat. L’anterior llogater era la galeria especialitzada en arqueologia Cervera. La reforma, magnífica, ha anat a càrrec de Jorge Vidal Studio, que ha rescatat la fesomia primigènia de l’arquitectura, amb sostres de triple altura idonis per a les obres de gran format i parets semidescrostades plenes de marques que permeten resseguir les seves vides passades. “Ho hem buidat tot per deixar l’esquelet a la vista. El leitmotiv era fugir del cub blanc i crear un hangar creatiu i disruptiu”, explica l’arquitecte Jorge Vidal.

A Manel Mayoral l’emociona especialment haver recuperat l’espai on als anys setanta hi havia hagut la galeria Adrià, a cura de Francesc Mestre, que també va fer costat als artistes del seu temps. Hurtado entoma la direcció artística amb la convicció que els creadors d’avui “necessiten bones condicions per crear i per difondre el seu treball.” Les bones pràctiques, per tant, regiran les formes i els fons de fer de l’equipament, “una galeria però més que una galeria”, amb l’ànim de donar joc i interrelacionar-se amb el conjunt del sector, públic i privat.

L’exposició inaugural, Mater, vindria a ser un manifest del camí que agafarà la programació. S’hi han aplegat obres de cinc artistes d’edats, procedències i pràctiques diverses: Marga Ximénez, Pia Camil, Carolina Caycedo, Catalina León i Cinthia Marcelle. El text curatorial el signa Chus Martínez. La previsió és organitzar entre cinc i sis mostres cada temporada buscant un equilibri de veus locals, nacionals i internacionals. i emergents, de mitja carrera i consagrades. Algunes dialogaran en col·lectives, com en aquesta primera presentació, i altres tindran individuals.