Un cens identifica i reivindica més de 1.300 dones artistes presents en 25 museus catalans

De la gravadora i pintora Claudine Bouzonnet Stella (Lió, 1636-París, 1697) a l’escultora Mònica Planes (Barcelona, 1992). Separades per quatre segles, però unides a partir d’ara al cens de dones artistes presents en les col·leccions dels 25 museus que formen part de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya. L’inventari s’ha fet públic aquest 8 de Març, Dia de la Dona, i és consultable en línia. En total s’han referenciat 1366 creadores.

El cercador permet localitzar-les pel seu mitjà d’expressió i també pels museus on tenen obra. El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) encapçala la llista: preserva creacions de 314 dones artistes, i el seu Gabinet Numismàtic, dinou més. També tenen un bon planter femení el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), que en custodia 207; el Museu d’Art de Girona, 168; el Museu del Disseny, 146; i el Museu d’Art Modern de Tarragona, 103. Però també museus petits com el de Cerdanyola del Vallès estan fent una gran tasca de difusió de l’art fet per dones (als seus fons en conserva obra de 21).

Una altra cosa és quantes d’elles formen part de les exposicions permanents de les institucions. La realitat és que la gran majoria són a les reserves.

El cas és que aquest projecte només és un primer pas, si bé de gegant, per continuar investigant. Que és el que ha fet i farà Elina Norandi, l’experta a qui la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya ha encarregat l’elaboració de l’inventari, de nom Artistes. Femení en plural . “Aquest cens ha fet emergir de l’oblit una xifra molt significativa d’autores i ha de servir per estudiar i per donar veu a moltes artistes, moltes fins ara desconegudes o de les quals en tenim molt poca informació”, subratllen els impulsors de la iniciativa, que hi afegeixen: “la tasca de recopilar les dades bàsiques de totes les artistes presents als museus d’art de la Xarxa possibilitarà el fet d’elaborar una genealogia artística femenina al nostre país i pot esdevenir un punt de partida per començar a aprofundir-hi tant en l’àmbit museístic com en l’acadèmic. Així mateix ha d’afavorir la detecció de mancances en les col·leccions públiques i estimular l’increment d’obres d’artistes en les noves adquisicions. Es tracta d’un treball en procés, porós, que contribuirà a establir les bases per desplegar un estudi més profund de caràcter obert. La voluntat és fer-lo créixer i completar-lo amb més dades que s’aniran incorporant a partir de noves adquisicions, recerques o exposicions.”

Vinculat a aquest projecte, a la web de la Xarxa de Museus d’Art també es poden escoltar una sèrie d’entrevistes a artistes que van obrir-se camí durant la dictadura franquista. Núria Pié, Maria José Vela, Maria Teresa Sanromà, Dominica Sánchez, Dolors Cols, Lluïsa Jover, Adelaida Murillo, Maria Isabel Adalid, Maria Jesús Andreu, Montserrat Senserrich, Marika Vila, Montserrat Torras, Marta Casas, Rosa Mirambell, Pilar Segura i Teresa Jordà són les primeres que s’han incorporat en aquest altre repertori, de nom Veu i memòria i també a cura d’Elina Norandi.