La polèmica pel canvi d’orientació del Museu del Disseny està provocant situacions tan rocambolesques com que el mateix dia que quinze institucions i entitats culturals presenten el manifest En defensa del Museu del Disseny, el regidor de Cultura, Xavier Marcé, convoca a la premsa una hora després per negar que hi hagi “cap crisi” i que la controvèrsia és producte de “confusions.” La realitat, innegable, és que l’equipament es troba en ple procés de transformació sota uns nous paràmetres de contemporaneïtat. I el temor, fundat en informacions que han anat transmetent públicament i privadament els seus propis responsables i en decisions ja preses com la supressió del mot “museu” en els canals de comunicació del centre, és que en la nova etapa s’exclouran les col·leccions històriques heretades d’alguns dels primers museus que es van obrir a Barcelona fa més d’un segle.

“Els importants fons dels antics Museu de les Arts Decoratives, Museu de Ceràmica [ambdós fons, tancats al públic des del passat 3 de març], Museu Tèxtil i d’Indumentària i Gabinet de les Arts Gràfiques, producte en una gran part de col·leccionistes i donants del segle XIX fins a l’actualitat, no han de restar amagats, sinó integrar-se en l’explicació dels objectes i de la realitat del present”, s’implora en el manifest En defensa del Museu del Disseny, impulsat per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i signat per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans; el Gremi d’Antiquaris de Catalunya; l’Associació Catalana de Ceràmica; l’Associació per a l’Estudi del Moble; la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic; el Centre d’Informació i Difusió de l’Art de l’Esmalt; la Fundació Rafael Benet; la Fundació Xavier Nogués; el Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona; el Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona; la Unitat d’Art del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona;  la Secció d’Història de l’Art del Departament de Geografia, Història i Història de l’Art de la Universitat de Lleida i el Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Mai abans aquests ens s’havien trobat per protestar junts per una mateixa causa. Una absència notable: l’Associació de Museòlegs. Els Amics dels Museus tampoc hi figuren, però en el seu cas al·leguen que ja van enviar, a finals de febrer, el seu propi manifest als responsables de les polítiques museístiques de la ciutat i del país. 

El comunicat que s’ha presentat aquest matí a la seu de l’Acadèmia de Belles Arts aposta per superar la polarització entre patrimoni i contemporaneïtat. “Pensem que les idees de patrimoni i creació no són posicions contraposades. Ens cal tenir la capacitat per conjugar la conservació i exposició-difusió del nostre patrimoni (entès en el sentit més ampli possible) amb les activitats creatives actuals (inclosa la conservació de les produccions digitals). Una missió no pot ni ha d’esborrar l’altra, sinó que s’han de donar suport mútuament. Ambdues són complementàries i han de permetre i han d’ajudar a la ciutadania a reconèixer, en el seu passat, els orígens del món actual. En els museus es guarden les peces més notables de l’evolució de la humanitat, es conserven perquè els nostres descendents les coneguin.” I s’hi afegeix: “Sense un “museu nacional” del disseny, de facto aquest paper l’acompleix la institució de la plaça de les Glòries. El Museu del Disseny com a centre patrimonial, té un doble vessant: la dedicació a les col·leccions i els programes públics de portes enfora, a diferència d’espais com el CCCB, que només és un centre d’exposicions sense responsabilitats patrimonials.”

Els quinze organismes són partidaris d’obrir un “procés participatiu amb els sectors implicats” per redreçar el rumb del centre, que estrenarà la nova exposició permanent al desembre coincidint amb el seu desè aniversari. “El Museu del Disseny és part del patrimoni públic de la ciutat i la seva gestió suposa, per tant, una gran responsabilitat social. Es tracta d’un centre patrimonial de les arts decoratives i el disseny, que és únic a la ciutat i al país, fins al punt de poder-se considerar “d’interès nacional”. “La definició de museu establerta per l’ICOM afirma que els museus han d’actuar amb la participació de les comunitats. Les decisions de caràcter unilateral són decisions elitistes impròpies del que la societat contemporània exigeix al món dels museus”, reblen.

A la presentació d’aquest matí, a més de llegir el manifest consensuat, els representants de les institucions i de les entitats també han aportat reflexions personals. Francesc Fontbona, entre d’altres president de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, ha destacat “l’enorme interès historicoartístic” d’aquests materials preservats que es remunten a l’alta edat mitjana, als quals veu un destí més idoni si al Museu del Disseny no tenen cabuda: el MNAC. 

Bonaventura Bassegoda, membre de l’Acadèmia de Belles Arts, viu la controvèrsia com un déjà vu. Ell ja va ser un dels promotors, el 2008, d’un manifest en defensa del llegat de béns del museu quan es custodiava al Palau de Pedralbes i també, com ara, es veia incompatible amb una mirada actual i innovadora del que ha de ser un centre de disseny. Aquell projecte finalment no va tirar endavant, però a Bassegoda li sembla “xocant” que ara, quinze anys després, s’hagi reprès. La prova, diu, és que els seus artífexs van formar part del jurat del concurs que va escollir l’actual director del museu, José Luis de Vicente, expert en cultura digital, nomenat fa un any. En les bases de la convocatòria no es feia cap esment a les col·leccions històriques. Bassegoda encara recula més en el temps per fer entendre per què s’ha arribat a la situació d’avui. A parer seu va ser “un error” mantenir la titularitat municipal d’aquest patrimoni quan es va aprovar la Llei de museus el 1990.

Més opinions. Carles Xarrié, president del Gremi d’Antiquaris: “no estem en contra dels llenguatges de futur, però sense obviar el passat”, aquest, subratlla, especialment ric en vestigis artístics a diferència d’altres països. Ramon Pinyol, al capdavant de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans: “el Museu del Disseny no conserva només un patrimoni material. També és immaterial. És la història del que hem estat.” I una obvietat: “en absència de col·leccions reials, en aquest país tots els museus ens els hem hagut de muntar nosaltres mateixos.” De la UAB, Daniel Rico: “el patrimoni és un bé comú.” I de l’Associació per a l’Estudi del Moble, que té la seu al DHub, l’edifici que allotja el museu, la seva presidenta Monica Piera: “les col·leccions expliquen moltes coses d’actualitat. Són peces útils per la societat i per explicar coses del present i del futur.” “Des de les autoritats se’ns veu com pols que s’ha de treure. Les institucions públiques han de ser l’exemple i difondre que el patrimoni és valuós, perquè sinó els privats pensaran que per què ells els han de conservar, aquests objectes”, diu Piera en una reflexió final d’una gran lucidesa.

Les quinze institucions i entitats que han signat el manifest voldrien compartir neguits amb l’Ajuntament. Del director del Museu del Disseny, en valoren la seva actitud “oberta i dialogant.”

Director que a la trobada amb la premsa que ha fet Xavier Marcé després de l’acte a l’Acadèmia no se l’ha convocat. El regidor de Cultura ha argüit que no ho ha trobat necessari perquè volia “aclarir la posició de l’Icub, que és el que marca les pautes”. La polèmica, entén, ha sorgit de la premsa i de persones amb una visió dels museus “conservacionista.” Segons Marcé, “mai hi ha hagut cap voluntat política de renunciar a les col·leccions.” Si bé a l’organigrama que està penjat a la pàgina web de l’Icub el Museu del Disseny no existeix i només apareix el DHub adscrit al departament d’Indústries Creatives, assegura que és una equivocació que se subsanarà. “El Museu del Disseny continuarà depenent del departament de Patrimoni.”

Els pròxims dies es faran públics en una roda de premsa els continguts de la nova exposició permanent, de nom Matter Matters, que substituirà la presentació que fins ara es feia de les col·leccions d’arts decoratives i de ceràmica. Marcé insisteix que aquests fons “seran presents en el relat”. El Museu del Disseny en té tres més, de mostres estables, forjades amb els conjunts de disseny industrial, moda i arts gràfiques. Totes es reformularan els pròxims anys. “L’encàrrec que ha rebut el director és modernitzar el discurs, però el punt de partida sempre seran les col·leccions. No desapareixeran. Mai se’ns ha passat pel cap carregar-nos-les.”

Per aquest motiu, troba fora de lloc que com a solució es demani transferir les obres a la Generalitat. “El Museu del Disseny és un museu de la ciutat”, remarca, tot i que reconeix que hi ha converses en curs amb el Departament de Cultura i amb l’Estat perquè també puguin participar en la seva governança.

S’haurà de veure el pes que finalment tindran les obres històriques en la nova presentació i en les futures presentacions que s’estan cuinant. Això pel que fa a l’exposició estable. En la programació temporal, almenys enguany les peces anteriors al segle XX no tindran cap visibilitat.

Mentrestant, continua la recollida de suports , aquests a títol individual, a la carta que un grup de professionals de la història de l’art vinculats a museus volen enviar a l’alcalde Jaume Collboni perquè s’aturi “el desballestament” de la part històrica del Museu del Disseny. En cinc dies, ja han rebut a la vora de 450 adhesions de persones dels sectors afectats, incloses veus referents, i també de moltíssims ciutadans de professions diverses. Per sumar-se a l’escrit, s’ha d’enviar un correu electrònic a [email protected].