El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

El Sismògraf, el festival que detecta el moviment, està encaparrat a vincular la cultura amb la Natura. Ho farà a partir de propostes que es realitzaran al voltant del paratge natural i dins del municipi, i trobant diàleg entre l’artesania (Cove, dels Última vèrtebra) amb la tecnologia (Una illa, Bruma). Tena Busquets, directora del festival, admet que els avenços tècnics poden inquietar, però tant poden ser útils com perjudicials per a la societat, depèn de l’ús que se’n faci. L’altre relat és el de la geopoètica, en què es procurarà apropar la vinculació amb el planeta amb, per exemple, unes polseres que s’activaran si es produeix algun sisme durant la funció arreu del planeta (Sota terra), resseguir el so de la Natura Geophonic de Lorna Rees) o buscar una interconnexió entre les pintures i el públic amb la proposta d’Irene Vicente Salas (Corpus).

Des del 18 al 21 i del 26 al 30 d’abril es despleguen els dos moments del festival que comptabilitzen una trentena d’activitats, una desena són estrenes. L’interès del Sismògraf (un cop superada la seva etapa de festival estratègic de dansa de Catalunya) és oferir itineraris per a tota mena de públic (s’inclouen propostes de dansa integrada com la de la coreògrafa Vero Cendoya, Cicatrius). El cartell barreja companyies de llarga trajectòria com Konic Thtr al costat d’altres propostes com Projecte ingenu (El dia que va morir l’últim panda) o l’Agrupació Sr Serrano, Moon Ribas i Quim Giron o la proposta insòlita de Job Ramos (Encontre a l’astacifactoria. Repetició i principi) que demana repetir l’assistència a l’acció de l’any passat a la mateixa hora i amb el mateix vestuari, a poder ser.

Busquets va ser una de les primeres veus a Catalunya que van reclamar l’atenció a què la programació dels festivals fos el més sostenible possible. Per això, es convida que les companyies aprofitin el transport públic o redueixin al màxim la seva petjada ecològica compartint vehicle privat (si és indispensable). Aquest repte continua sent un dels objectius de cada edició i es procura disposar d’estructura per establir criteris que ajudin a quantificar i a millorar el seu rendiment ecològic. De fet, ha estat el mateix Departament de Cultura el que ha propiciat aquesta campanya procurant que siguin sostenibles les gires de les companyies per Catalunya, per exemple. Tot i això, Tena Busquets desresponsabilitza la cultura de la contaminació posant un exemple evident: “Quan tenim, a pocs quilòmetres, persones disparant-se armes, el viatge d’una companyia de dansa no és el que més contamina el planeta.”

El Sismògraf també incorpora propostes internacionals,, com ara Cratera (dels portuguesos André Braga i Cláudia Figueiredo són els directors artístics de CiRcoLando); Lemniscate de la cia Bivouac francesa) o Fairy tales (de la companyia txeca Pocketart), que proposa una revisió dels contes clàssics i dels seus finals feliços i del paper de les dones en aquests contes.