El MNAC exposa les tires de premsa de Longaron amb la primera heroïna de còmic afroamericana

Feia quatre dies que les lleis segregacionistes estaven en vigor als Estats Units, però el moviment pels drets civils i la lluita contra Vietnam van crear un clima de revolta als Estats Units. La cultura no hi era aliena i, pel que fa a la reivindicació racial, van començar a produir-se pel·lícules fetes, protagonitzades i consumides per afroamericans: un públic que, fins llavors, només s’havia trobat a les pantalles amb estereotips de blancs.

El còmic no va restar al marge d’aquesta nova realitat i el guionista Jim Lawrence va pensar en una heroïna afroamericana, investigadora, professional de la fotografia amb personalitat no subsidiària dels homes. Va néixer Friday Foster. Necessitava un dibuixant i, a través de l’agencia de dibuixants anglesa Bardon Art, va arribar a Jordi Longaron (Barcelona, 1933-2019) que va rebre la ràpida aprovació del creador.

Les tires de Friday Foster, que han estat recollides en un volum per Norma Editorial, van tenir un ràpid èxit i van ser sindicades, la qual cosa significava que es publicaven diàriament en multitud de diaris de la zona nord dels Estats Units. Els originals d’aquesta obra s’exposen fins el 24 de juny a l’espai educArt, adjunt a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), un recinte que acull les mostres dedicades al novè art.

La mostra Longaron i Friday Foster, l’heroïna inesperada ha estat comissariada per Àlex Mitrani i el fill del dibuixant, Marc Longaron, que entre les anècdotes del treball del seu pare va explicar la dificultat que en un temps sense fax, ni correu electrònic, les tires havien d’arribar per correu postal. “Com que hi havia vegades que la tira no arribava a temps, als Estats Units tenien un dibuixant que agafava el guió i la dibuixava”. En aquest sentit, la mostra presenta la curiositat d’una mateixa tira original dibuixada per Longaron i la que va haver de fer el dibuixant suplent.

Longaron, que sovint havia de demanar ajut a col·legues per l'intens ritme de treball, només va visitar Estats Units una vegada en què, segons explica el seu fill, “va muntar en un taxi i va passejar per Harlem per fer fotografies des de l’automòbil”.

La popularitat del personatge va ser tan gran que el 1975 es va rodar una adaptació al cinema protagonitzada per la més gran estrella de l’època dels films afroamericans: Pam Grier, recuperada per Quentin Tarantino a Jackie Brown.

Marc Longaron també va explicar que el problema que patia el seu pare a les mans el va portar a dibuixar d’una manera particular que donaria com a resultat una singular manera d’utilitzar el pinzell i la tinta xinesa.

A banda de Friday Foster, Longaron és conegut per les portades de llibres de gènere o novel·les populars.

I molts d’aquells que no havien sentit parlar d’aquest dibuixant si que coneixeran la seva obra: Longaron és l’autor del soldat que apareixia a totes les portades dels quadernets d’Hazañas Bélicas, una de les grans icones del còmic espanyol del segle XX.