poesia
Pere Gorgoll publica el poemari ‘Zona zero’, premiat a l’última Nit de Poesia al carrer de l’Ametlla de Mar
L’escriptor amerenc també ha estat nomenat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Calella, celebrats diumenge passat
L’escriptor Pere Gorgoll i Noell (Amer, 1962) ha publicat el seu segon llibre en mig any, ja que està recollint els fruits de dos dels premis literaris que va guanyar el 2023: el setembre passat va arribar a les llibreries la seva primera novel·la, El dia que el món va fer un pet com una aglà (Amsterdam Llibres), guanyador del premi Roc Boronat, i ara ha sortit el seu segon poemari, Zona zero ( Pagès Editors ), amb el qual va guanyar el juny passat el 14è Premi Nit de Poesia al carrer del col·lectiu CalaCultura de l’Ametlla de Mar.
A més, diumenge passat Gorgoll va ser guardonat amb la Viola dels Jocs Florals de Calella, per Memòria d’un camí, i en el mateix acte va ser nomenat Mestre en Gai Saber, ja que en edicions anteriors dels jocs maresmencs ja havia guanyat la Flor Natural, el 2017, i l’Englantina, el 2020. Gorgoll va treballar durant molts anys a la redacció d’aquest diari.
Sobre Zona zero, el seu segon poemari publicat després de Desmemòria (Viena, 2003), l’autor explica que “la finitud és el centre dels poemes”. Però aclareix tot seguit: “Jo no identifico finitud amb mort, sinó amb vida. Amb altres paraules, som finits perquè vivim. Deia Epicur que viure és aprendre a morir. Doncs és això. Als poemes intento simplement afavorir una reflexió del lector a partir de la constatació que som mortals, enfrontant-lo cara a cara amb aquest deixar de ser constant que és el vida, encara que sigui feixuc i faci por reconèixer que estem assetjats per les pèrdues, les absències i tot el que implica viure en finitud”. I, segons Gorgoll, és millor assumir l’evidència: “No crec que s’hagi de viure en l’engany de creure’ns immortals. És només amb l’acceptació de la finitud humana que es pot trobar un sentit a l’existència”.
La zona zero que dóna títol al llibre és, en paraules del poeta, “l’espai interior que hi ha en cadascú de nosaltres; aquest espai de sinceritat com a individus únics i amb llum pròpia, és de fet, vist com està el món, l’únic espai de llibertat que tenim”.