Quimi Portet: “la guitarra ens interpel·la d’una forma quasi tribal”

Quimi Portet celebra més d’un quart de segle actuant en solitari sobre els escenaris reprenent una gira mundial que el portarà, ara per ara, a tocar a Girona (demà, a les 22.30 h, al Teatre Municipal en el marc del festival Strenes) i diumenge a Lleida (Cafè del Teatre, a les 20.30 h).

En aquests 25 anys (més un), el vigatà ha publicat onze àlbums que han suposat una intensíssima aportació a la música en català sempre amb un univers propi on el rock’n’roll es transforma en vehicle de pensament, dinamo d’ironia i corretja de transmissió d’allò que Dylan va convertir en alta literatura. I com passa el temps des que va començar a actuar amb Los Burros, El Último de la Fila i després amb la carrera en solitari. Entrevistant-lo, li preguntem si d’aquesta trajectòria més personal, de la qual en farà un repàs amb l’espectacle Si plou, ho farem al Festival Strenes, es queda amb algun àlbum en concret dels onze que ha publicat. Quimi Portet no dubta a mullar-se i respon que sí, Cançoner electromagnètic (1999) perquè s’ho va passar molt bé fent-lo: “És el primer disc que vaig fer completament sol, sense cap ajuda de tècnics, ni músics, ni res”. Tot i així remarca que celebra tots els discs que ha fet, afegint que “sempre he fet un disc quan m’ha vingut de gust, mai per encàrrecs, ni contractes, sempre per voluntat pròpia”.

Com que segons ell la biologia trenca amb el supòsit que els vells rockers no moren mai, la conversa deriva al rock, un estil musical que coincidim “no es porta tant avui dia”. Però com recorda aquest vell rocker i gat vell tot és cíclic: “O bé no recordes quan semblava que els sintetitzadors havien defenestrat les guitarres va i als noranta surten els Nirvana i Soundgarden de torn i descobrim com mai havíem sentit aquells sons de guitarra”. Amant de la guitarra, en remarca “el seu so primari i primitiu, que ens toca la fibra i interpel·la a tots d’una forma quasi tribal. La guitarra elèctrica és el tambor dels nostres avantpassats”.

De la música que en surt d’aquest instrument, ja en podem dir rock, pop o punk, ell prefereix anomenar-la “Música popular contemporània, que és més científic”. Portet remet que en el seu cas la seva influència ve de les arrels del blues i el rock i com a fill dels anys cinquanta es va influenciar de ple d’aquells revolucionaris guitarristes que porten per nom Led Zeppelin, Rolling Stones, Beatles, Joni Mitchell... “Sonoritats que em van marcar van marcar un camí que encara existeix”.

Escriu i canta en català sense plantejar-se el perquè no, malgrat ell és d’una generació que va aprendre en plena immersió del castellà. Tampoc vol entrar en polèmica i no es considera un d’aquests “catalans massa agressius” perquè ell és “molt pacífic” diu.

Concretament, tots aquells fans del músic, agrairan com l’aigua beneïda per la pluja el reguitzell de cançons que tocarà Portet en els concerts d’aquesta gira. No hi faltaran clàssics de tots els discos, com Homes i dones del cap dret, La Rambla, Tinc una bèstia dintre meu, La Terra és plana, Macarrons, Francesc Pujols... “Tots els meus greatest hits”. Actua acompanyat per un baix, una altra guitarra i un bateria. Sense confirmar-ho, podria ser que algun amic actuï per sorpresa.